Les nits tropicals i tòrrides s'han convertit en una realitat cada vegada més habitual a Barcelona. Ara, una investigació del Centre de Política del Sòl i Valoracions de la Universitat Politècnica de Catalunya conclou que aquestes temperatures nocturnes són el principal factor que explica la mortalitat associada a la calor a la ciutat. Els autors alerten que els sistemes públics d'avís continuen centrant-se gairebé exclusivament en les temperatures màximes diürnes, malgrat que les nits cada vegada més càlides tenen un impacte més gran sobre la salut.
Barcelona, un "hotspot" d'escalfament nocturn
L'estudi constata que Barcelona s'ha convertit en un autèntic punt calent de l'escalfament nocturn. Segons explica Josep Roca, professor del Centre de Política del Sòl i Valoracions de la UPC i un dels autors de la investigació, la situació geogràfica de la ciutat hi té molt a veure. "Durant el dia el mar suavitza les temperatures, però a la nit aquest efecte desapareix i Barcelona acaba tenint un important increment de les temperatures nocturnes que afecten la salut", assenyala.
La investigació destaca que, entre 1971 i l'actualitat, la temperatura a Barcelona ha augmentat més de tres graus, molt per sobre de l'increment registrat a escala mundial o al conjunt de l'Estat.
Un "assassí silenciós" que impedeix recuperar el cos
Els investigadors expliquen que el gran problema és que l'organisme necessita refrescar-se durant la nit després de suportar la calor del dia. Quan això no passa, augmenta l'estrès fisiològic i s'agreugen especialment les malalties cardiovasculars i respiratòries.
Roca defineix aquest fenomen com "un assassí silenciós", ja que "la gent pensa que està protegida perquè està descansant, però si el cos no es recupera durant la nit, els efectes sobre la salut són molt importants".
Segons l'estudi, les temperatures nocturnes elevades incrementen la mortalitat entre un 25% i un 45% més que les temperatures diürnes.
Cal actualitzar els certificats energètics dels edificis
Una altra de les conclusions de l'estudi és que la normativa actual sobre certificació energètica encara es basa en dades climàtiques obsoletes.
Segons Josep Roca, els arxius climàtics utilitzats per calcular l'eficiència dels edificis "responen al clima del passat i no al clima actual, i molt menys al que tindrem en els pròxims anys". Per això reclama una actualització urgent dels criteris per adaptar-los a la nova realitat climàtica.
Els investigadors expliquen que ja han traslladat aquestes conclusions al Ministeri d'Habitatge, que ha rebut positivament els resultats, tot i que encara no s'ha iniciat la modificació dels sistemes de certificació.
