El setembre de 2024, quan tot just feia un mes que s’havia constituït el govern de Salvador Illa, Esther Niubó inaugurava el seu primer curs escolar com a consellera d’Educació amb un anunci. Era el Pla de desburocratització, que pretenia deslliurar mestres i equips directius d’un excés de tasques administratives. Un any i dos mesos més tard, però, el sindicat majoritari del sector, USTEC, lamenta que no s’hagi avançat en aquesta línia i alerta que el 84% dels docents se senten insatisfets per aquest volum de paperassa.
És una de les dades que es desprenen d’una enquesta elaborada pel sindicat, a la qual han respost més de 10.000 docents. El mateix percentatge dels enquestats asseguren que la seva càrrega de treball ha augmentat en els últims anys, i el 64% la consideren excessiva. La portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, ha estat contundent amb el problema de la burocràcia: afirma que no serveix per a res.
Tot i que, segons l’informe, la burocràcia és el principal factor de malestar i esgotament dels docents catalans, hi ha altres motius que expliquen la seva insatisfacció. Prop del 60% creuen que cobren un sou massa baix i, en aquest sentit, des d’USTEC recorden que els seus salaris no s’han actualitzat des de fa anys, com sí que ho han fet els d’altres àmbits de l’administració. De la mateixa manera, un 76% dels professors enquestats afirma no tenir prou temps per preparar les classes i prop d’un 80% veu les ràtios actuals massa elevades.
L'avantprojecte de llei per reduir ràtios
Precisament, la qüestió de les ràtios és el que vol millorar l’avantprojecte de llei aprovat ahir dimarts al Consell de Ministres. La proposta del govern central pretén reduir el nombre màxim d’alumnes per aula, amb un topall de 22 a primària i de 25 a secundària. A priori, a Catalunya aquesta reducció només tindria impacte a l’ESO, perquè a primària ja està per sota dels 22, però Segura avisa que a la pràctica hi ha grups de 25 alumnes a causa de la matrícula viva, un fet que no permetria la nova llei.
L’altre punt de l'avantprojecte que veu amb bons ulls és que els alumnes amb necessitats especials passarien a comptar per dos, de manera que es reduiria encara més les ràtios en aquelles aules on hi hagués aquest perfil d’alumnat. Finalment, recorda que la proposta de llei diu que, si no es poden complir les ràtios, s’haurà de compensar reforçant el personal del centre.
