La Generalitat xifra en 2.141 les empreses catalanes que exporten regularment a l’Orient Mitjà, i totes elles estan patint l’impacte del conflicte armat que s’ha estès pel golf Pèrsic després que Israel i els Estats Units ataquessin l’Iran fa quatre dies. Tot i el context, el Govern no es planteja per ara ajudes econòmiques, però ha activat un primer mecanisme de resposta: un canal d’assistència operativa i logística per resoldre incidències de les empreses afectades.
Segons explica la Generalitat, s’ha obert una bústia a través d’ACCIÓ perquè les companyies hi puguin enviar dubtes i problemes, que “es respondran en menys de 48 hores”. Al mateix temps, el Govern manté un seguiment constant de la situació per analitzar com poden alterar-se les operacions empresarials, especialment després que s’hagin suspès tots els vols i que les rutes del transport marítim s’hagin hagut d’adaptar. L’executiu recomana no viatjar a la zona i mantenir el contacte amb clients “de forma telemàtica”.
Les exportacions catalanes a l’Orient Mitjà ascendeixen a 2.500 milions d’euros, un 2,5% del total mundial, concentrades als Emirats Àrabs Units, l’Aràbia Saudita i Israel, que sumen més del 75% del valor exportat. Pel que fa als sectors, els més afectats són perfumeria i cosmètica, maquinària, materials elèctrics, plàstics, combustibles i productes farmacèutics. Tots aquests —excepte els combustibles— coincideixen amb els que més exporten als Estats Units.
Precisament, en paral·lel al conflicte a l’Orient Mitjà, Foment del Treball envia un missatge de “tranquil·litat” davant l’amenaça de Donald Trump de trencar relacions comercials amb Espanya. La Generalitat, per la seva banda, s’alinea amb el “No a la guerra” de Pedro Sánchez mentre assegura que està preparada per “mobilitzar tots els recursos necessaris per protegir els interessos de Catalunya”.
En clau econòmica, si la ruptura comercial s’acabés produint, Catalunya en sortiria greument perjudicada: representa un de cada quatre euros de les vendes espanyoles als Estats Units. L’any passat, el país va ser el segon mercat extracomunitari per a Catalunya, només per darrere de la Xina, en un exercici en què es va batre un nou rècord de vendes internacionals. Les importacions nord-americanes, a més, tenen un pes encara més rellevant en l’economia catalana. Per tot plegat, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha expressat la seva “preocupació”.
La guerra aranzelària de Trump amb Europa ja havia obligat Catalunya a diversificar mercats, i la Generalitat ha obert recentment noves vies amb l’Índia i el Mercosur. Tot i això, les vendes i compres amb els Estats Units ja van caure l’últim any. De moment, però, es tracta d’una amenaça, no d’un anunci formal amb efectes immediats, i per evitar distorsions als mercats, Sánchez Llibre insisteix a transmetre calma.
Pel que fa a la posició institucional, el Govern català manté un perfil baix, a diferència del PSOE, que ha rebutjat frontalment la guerra a l’Iran. Només dos membres del Govern han alçat la veu fins ara: el president Pere Aragonès, ahir des del Mobile World Congress i avui a través d’X, i el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig. Des del PSC, es dona suport al “No a la guerra” de Pedro Sánchez i es reafirma el compromís de “defensar els interessos de Catalunya”.
De forma preventiva, Foment reclama a la Comissió Europea una posició “ferma” per assolir acords que evitin perjudicis econòmics. Brussel·les ja ha advertit Trump que qualsevol amenaça comercial “contra un estat membre és una amenaça contra la Unió Europea”. I per traslladar-ho al terreny quotidià, Pedro Sánchez ha assegurat que, si cal, es tornaran a aplicar mesures de protecció social com les que es van impulsar arran de la guerra d’Ucraïna: reducció de l’IVA dels aliments, límit europeu al preu del gas o la prohibició de tallar subministraments bàsics com aigua, llum o gas.
