El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha realitzat un estudi pioner, encara en desenvolupament, sobre l’accés als serveis públics dels 974 municipis catalans. Tenint en compte les seves característiques i l’evolució demogràfica, conclouen que les localitats amb menys de 581 habitants tenen dificultats severes d’accessibilitat. Ara bé, tenint en compte els serveis públics que s’ofereixen a Catalunya tampoc genera beneficis viure en grans ciutats. "Hem identificat el punt a partir del qual per molt que augmenti la població no es reflecteix en millores. En aquest cas, estem situats en els 2.242 visitants", assegura Salvador Guillermo, en representació al CTESC de Foment del Treball.
Per tant, les dificultats aforen en els municipis rurals. I segons la OCDE, Catalunya pateix un problema de concentració poblacional que reconeix el secretari de Territori, Víctor Puga: "En l’actual Catalunya dels 8 milions d’habitants, tres quartes parts de la població viu ocupant un 15% del territori".
Pobles de muntanya
Els municipis de muntanya són els que pateixen de forma més severa el fenomen del despoblament. Parlant amb ells, hem conegut que el seu cavall de batalla són les comunicacions interurbanes.
I d'aquest, s’accentuen els problemes amb l’accés a la sanitat o l’educació. Segons l’informe, els municipis de la Conca de Barberà, les Garrigues, la Segarra i el Pallars Sobirà són els més desatesos. N’hem parlat a Onda Cero amb el president del consell comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isus, qui ha assenyalat la falta de recursos com el principal obstacle per mantenir les carreteres dels 15 municipis que gestionen en condicions. "Les competències estan transferides però amb pocs recursos", lamenta Isus, qui afegeix que "si no volem que la gent marxi dels pobles també s'hi ha de poder arribar amb facilitat".
Sense un manteniment adequat, no poden garantir l’arribada del transport escolar ni dels serveis sanitaris a tots els municipis. Per tant, Isus situa els problemes de mobilitat com el principal obstacle per, com a mínim, evitar que la gent marxi dels municipis de muntanya.
El paper de la Generalitat
En aquest sentit, la Generalitat, present en la presentació de l’informe, s’ha compromès a destinar més diners a aquests territoris i acompanyar-los de 3 lleis per garantir el seu repartiment.
Des del govern socialista defensen l’increment de la inversió pública per frenar el despoblament i dotar les administracions locals. "En el futur, crec que no s'haurien de veure aquest problemes perquè tots hem d'apostar per la inversió pública en els serveis que són essencials per la ciutadania", apunta el secrtari de Treball de la Generalitat.
El propi Víctor Puga ha remarcat que el govern ja treballa per impulsar 3 lleis que qualifiquen d’imprescindibles. Fem referència a l’Estatut dels municipis rurals, la Llei de Territori i la Llei d’Alta Muntanya, actualitzada per darrera vegada l’any 1983. Es tracta de 3 normatives, acompanyades amb partides pressupostaries, que veuran la llum a finals d’any si superen el tràmit parlamentari.
