L’educació emocional és clau per aprendre a identificar, comprendre i gestionar allò que sentim. En el marc del Dia de l’Educació Emocional, l’educadora emocional i directora de la Granja Ability Training Center, Cristina Gutiérrez, ha explicat a La Ciutat que les emocions poden arribar a condicionar el nostre comportament si no en som conscients.
La por, la ira i la tristesa, les emocions més difícils de gestionar
Segons Cristina Gutiérrez, la por és una de les emocions més potents i pot acabar prenent decisions per nosaltres si no sabem interpretar els senyals que ens envia. “La por és com un avís”, ha explicat, i ha assenyalat que l’angoixa, les dificultats per dormir, la suor o el mal de panxa poden ser indicadors que alguna cosa no va bé.
L’educadora també ha remarcat que totes les emocions són necessàries, però que cal trobar-hi un equilibri. La ràbia, per exemple, pot donar força per lluitar contra una injustícia, mentre que la tristesa pot ajudar-nos a empatitzar amb el que passa al nostre voltant.
“Les emocions negatives venen soles i les positives te les has de currar”
Gutiérrez ha destacat que les emocions com la por, la ira o la tristesa apareixen amb facilitat, mentre que l’alegria, la il·lusió, l’esperança o la serenor requereixen un entrenament conscient.
“Les emocions negatives venen soles i les positives te les has de currar”, ha recordat, citant la reflexió d’un nen després de participar en una activitat de la Granja. Per això, defensa que cal aprendre estratègies per reduir el temps que passem en emocions que ens fan sentir malament i potenciar les que afavoreixen el benestar.
La família i l’escola han de donar exemple
Cristina Gutiérrez ha subratllat que l’educació emocional no depèn només dels tallers que es puguin fer als centres educatius. També és essencial l’exemple dels adults, tant a casa com a l’escola i en l’entorn social.
“L’educació emocional comença per un mateix”, ha afirmat. En aquest sentit, ha advertit que els infants imiten les actituds que veuen al seu voltant, inclosa la manera com els adults gestionen la ràbia, els conflictes o la falta de respecte.
L’educadora considera que, tot i els avenços dels darrers anys, els infants i adolescents tenen actualment menys tolerància a la frustració i menys resiliència, en part per la superprotecció, les pantalles i el ritme accelerat de vida.
