La capacitat processal és un requisit "fonamental" perquè una persona pugui ser jutjada amb garanties. Des d’una perspectiva psicològica, implica que l’imputat "tingui les capacitats cognitives necessàries per entendre el procediment judicial", el seu paper en el judici i exercir adequadament el dret de defensa, com explica el catedràtic Antonio Andrés. Sense aquesta competència, el procés "no es pot desenvolupar de manera justa".
Per determinar aquesta capacitat, els experts utilitzen diverses eines. D’una banda, entrevistes clíniques o forenses per valorar orientació, memòria i comprensió. De l’altra, l’anàlisi de l’historial mèdic i proves neuropsicològiques, que poden incloure tècniques d’imatge. Aquest conjunt d’avaluacions permet detectar possibles deterioraments cognitius i determinar si afecten la capacitat de declarar.
Finalment, la decisió no és només mèdica ni exclusivament jurídica, sinó el resultat d’una valoració conjunta. Els informes pericials, l’observació directa del tribunal i la documentació del cas es combinen per determinar si la persona pot participar en el judici. En alguns casos, aquesta incapacitat pot ser sobrevinguda i definitiva, mentre que en altres podria ser transitòria, fet que obre la porta a reprendre el procés més endavant.
