L’habitatge és el “principal factor de desigualtat” i té un gran impacte en l’enquistament de la pobresa. Són les conclusions principals del darrer informe Foessa de Càritas a la diòcesi de Barcelona, que aplega bona part de la regió metropolitana.
L’estudi, elaborat a partir d’una enquesta entre 600 llars i 1.500 persones, indica que un de cada quatre habitants d'aquesta zona té problemes d’habitatge. Això equival, aproximadament, a 225.000 llars i 730.000 persones. I la situació és encara pitjor per als que viuen de lloguer, tal com diu el director de Càritas de Barcelona, Eduard Sala: "El lloguer s'ha convertit en una trampa de pobresa: una mica més d'una cinquena part (22,3%) de les persones que viuen de lloguer es troben en risc de pobresa. De fet, hi ha una bona part de la població que, un cop ha pagat l'habitatge, cau directament a una situació d'exclusió severa".
Treballadors pobres
Una altra realitat que reflecteix l’informe és que tenir feina ja no et protegeix de la pobresa. De fet, més de la meitat de les persones en situació d’exclusió social viuen en llars on hi ha almenys algú que treballa. Això, segons Càritas, passa perquè el mercat laboral cada cop és més precari.
Tenir fills i ser estranger, factors de risc
Tot això perjudica encara més les famílies amb fills a càrrec: les dificultats es multipliquen per tres si hi ha menors, d’acord amb l’estudi, i la situació s’agreuja especialment per a les famílies monoparentals, gairebé sempre encapçalades per dones. El context actual també s’acarnissa amb els migrants: les persones de nacionalitat estrangera afronten taxes d’exclusió més de 2 vegades superiors.
