Les pluges torrencials, les sequeres extremes i les onades de calor ja formen part de la normalitat climàtica a la metròpoli de Barcelona. Davant d’aquest escenari, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha reforçat el seu compromís amb la infraestructura verda com a eina essencial per protegir la salut de les persones, la biodiversitat i la qualitat de vida urbana. Així ho han explicat Ferran Miralles, Jesús Fernández, Jordi Bordanove i Albert Gassull al programa La Ciutat d’Onda Cero Catalunya, on han detallat com s’articula aquesta estratègia transversal.
“La infraestructura verda és fonamental perquè fa allò que els humans no podem fer”, ha assenyalat Albert Gasull, director de Serveis d’Espai Públic d’AMB, recordant que el territori metropolità és gairebé meitat espai lliure, meitat ciutat densa, i que les solucions han de tenir en compte aquesta doble realitat.
PDUM: el territori de l'aigua com a base de futur
Un dels elements centrals d’aquesta transformació és el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), que introdueix una mirada innovadora al situar el cicle de l’aigua com a pilar estructural de la planificació. Segons Ferran Miralles, director de Serveis d’Espais Naturals de l’AMB, aquesta és “la novetat més estratègica del pla, perquè l’aigua és l’element clau de tota aquesta pel·lícula”.
El PDUM recupera més de 1.300 hectàrees per als rius, torrents i espais d’inundació natural, desclassifica sectors previstos en zones de risc i protegeix les àrees on es recarreguen aqüífers que aporten fins a un 20% de l’aigua consumida a la metròpoli. També identifica eixos blaus urbans per evitar que infraestructures com aparcaments subterranis ocupin espais essencials per drenar i infiltrar aigua. Miralles defensa que “preservar aquests espais és vital per garantir reserves d’aigua en episodis de sequera i reduir la vulnerabilitat urbana”, en un context de fenòmens cada vegada més extrems.
Espai natural: la natura com a infraestructura imprescindible
La taula també ha destacat la necessitat d’entendre la natura com una infraestructura que proporciona serveis essencials, sovint invisibles, però imprescindibles. “Tenir verd és fixar carboni, és combatre el canvi climàtic”, ha recordat Miralles, que ha defensat que protegir i restaurar la natura “no és un cost, sinó una inversió”. La futura estratègia metropolitana d’infraestructura verda ha de permetre reforçar aquest enfocament i coordinar-lo amb la planificació urbanística i la gestió quotidiana del territori.
Boscos, menys continuïtat de combustible i més biodiversitat
En un context d’incendis cada vegada més virulents, la gestió forestal esdevé una peça clau. Jesús Fernández, cap de Servei d’Infraestructura Verda d’AMB, ha explicat que “el gran perill no és que el bosc estigui brut, sinó l’excés de combustible”, motiu pel qual l’AMB treballa per crear un mosaic agroforestal que trenca la continuïtat vegetal, frena la propagació del foc i afavoreix la biodiversitat. El PMAF, el programa metropolità de prevenció d’incendis, actua especialment a les zones d’interfície entre bosc i ciutat, reduint riscos i reforçant la resiliència ecològica. Fernández ha insistit que la clau és “gestionar el bosc perquè sigui segur i ecològicament més ric al mateix temps”, fugint d’enfocaments simplistes que només busquen eliminar vegetació.
Platges i parcs, solucions naturals que refreden i protegeixen
En l’àmbit dels parcs i les platges, l’AMB aposta des de fa anys per solucions basades en la natura. Jordi Bordanove, coordinador dels Serveis de Gestió de Parcs i Platges AMB destaca que “no podem renunciar al verd: ens dona salut, ombra i confort”. Als parcs metropolitans, la introducció d’espècies mediterrànies i prats naturalitzats ha reduït de manera notable la necessitat de reg i ha reforçat la resiliència ecològica.
A les platges, l’AMB centra els esforços en reforçar els sistemes dunars, que actuen com a primera barrera davant els temporals i com a magatzem natural de sorra en un litoral afectat per la regressió. Aquestes dunes, a més, acullen una biodiversitat molt fràgil. “Potenciar les dunes és potenciar les platges”, recorda Bordanove, subratllant la importància de la coordinació amb altres administracions per protegir-les.
Espai urbà: cap a una ciutat més fresca i permeable
En l’entorn urbà, el Protocol de sostenibilitat de projectes i obres impulsa una transformació profunda del disseny dels carrers i places. Gassull explica que la combinació de més infraestructura verda, millor gestió de l’aigua i materials que retenen menys calor és essencial per reduir l’efecte d’illa de calor i prevenir inundacions. La incorporació de cobertes verdes, façanes vegetals, ombres i paviments permeables permet crear una ciutat més confortable i saludable. “Aquestes mesures tenen un impacte directe sobre la salut de les persones”, adverteix Gassull, recordant que les altes temperatures ja provoquen centenars de morts cada any.
