La població catalana que es troba en risc de pobresa o exclusió social ha augmentat en l’últim any fins a arribar pràcticament al 25%. Aquest repunt trenca una tendència a la baixa que havia començat el 2021. És el que indica l’enquesta de condicions de vida de l’Idescat, publicada avui mateix i corresponent al 2025.
La taxa se situa exactament en el 24,8%, això suposa un increment de vuit dècimes respecte al 2024. Preocupa especialment la situació dels menors de 16 anys, col·lectiu en què la xifra supera el 36%, amb un augment d’1,3 punts des de l’any anterior. Això vol dir que gairebé dos de cada cinc infants i adolescents catalans es troben en risc de pobresa o exclusió social. En el cas de la població immigrant, la taxa puja fins al 48%.
Des de la Taula del Tercer Sector Social lamenten que, en un context de creixement econòmic a Catalunya, el risc de pobresa augmenti fins a situar-se a nivells de la pandèmia, i ho atribueixen a l’augment del cost de vida. És el que ha dit Xavier Trabado, president de l’entitat, que ha demanat millorar les ajudes: "Volem que s'actualitzin les prestacions econòmiques d'acord amb el creixement del cost de la vida perquè, si no, cada vegada la gent serà més pobra". Pel que fa a la pobresa infantil, Trabado ha defensat que "és imprescindible disposar d'una prestació universal per fill a càrrec".
En canvi, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha titllat de “repunt lleuger” l’increment de la pobresa, tot i que també ha admès que no són dades positives.
Com es mesura el risc de pobresa?
Cal recordar que, per mesurar aquest risc, es fa servir la taxa AROPE, un estàndard internacional que té en compte tres indicadors. En primer lloc, que els ingressos dels enquestats siguin inferiors al 60% de la renda mitjana nacional. El segon és la privació material i social severa, és a dir, quan algú no es pot permetre almenys set dels tretze béns o serveis considerats bàsics. Parlem, per exemple de menjar prou proteïna, mantenir l’habitatge a una temperatura adequada. I el tercer indicador és la baixa intensitat laboral, que vol dir que les persones que viuen a la llar en qüestió han treballat menys del 20% del total possible d’hores durant l’any anterior.
