Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. En els darrers segles les millores socials, tecnològiques i de salubritat han suposat un increment de l'esperança de vida de la població. Ara, però, la coordinadora del grup d'exercici físic de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), la Dra. Montserrat Romaguera alerta que" tot i que les persones poden viure més temps, ho fan amb una funció física més pobra i una qualitat de vida reduïda, perquè tenim molt més sedentarisme que anys enrere". La mateixa evolució humana i, especialment, les noves tecnologies mòbils fomenten el sedentarisme. I ho fan amb dades alarmants. De fet, sabem que la població europea fa poca activitat física i esport. Segons l'euro baròmetre el 45% dels ciutadans adults dels 27 països de la Unió Europea no ha practicat mai exercici físic ni esport, i una tercera part ho fa de manera insuficient. Aquest sedentarisme suposa 10.000 morts prematures a l'any a Europa i unes 1.070 a Espanya.
La “Farmacogenètica”, part integral de la medicina personalitzada de precisió, estudia com les variants genètiques d'una persona afecten la manera com respon als medicaments, tant pel que fa a eficàcia com a toxicitat, i té com a principal objectiu establir tractaments farmacològics individualitzats, basats en el perfil genètic de cada pacient, amb el per augmentar l'eficàcia dels tractaments administrats i disminuir els efectes secundaris que provoquen els fàrmacs. La Farmacogenètica permet als professionals utilitzar el perfil genètic de cada individu per triar el fàrmac més eficaç i més segur per a cada pacient i establir la dosi més adequada, fet que es tradueix en una disminució de fins a un 28% de les reaccions adverses, segons ha recentment publicat la revista The Lancet. Actualment, a Espanya, al voltant del 53% dels fàrmacs aprovats presenta algun biomarcador genètic associat a la seva fitxa tècnica, fonamentalment en oncologia, i cal esperar que, en el futur, la selecció de fàrmac, dosificació i pla de seguretat, vinga condicionada per la inclusió d´un biomarcador farmacogenètic. Carles Aguilar entrevista a Cristina Rodríguez, Presidenta de la Societat Espanyola de Farmacogenètica y Farmacogenómica.
L’artrosi, depenent de la zona afectada, en graus més avançats, es converteix en una malaltia discapacitant, que impedeix al pacient una activitat quotidiana normal, el simple fet d’aixecar-se del seient i començar a caminar pot arribar a ser molt dolorós, baixar escales augmenta la intensitat del dolor i després d’un exercici moderat o un lleuger passeig es tradueix en inflamació en les articulacions que pateixen artrosi. Un dels últims avenços en el tractament del dolor articular és la medicina regenerativa. Ens ho explica el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.
La pressió arterial alta, o hipertensió, s'anomena “assassí silenciós”. La comparació està justificada, perquè al principi de la malaltia, una persona pot, durant molt de temps, no sentir cap símptoma. Aproximadament el 46% dels adults amb hipertensió no saben que en pateixen. La pressió arterial augmenta lentament amb el temps, i no sempre és clar què causa aquesta malaltia, però se sap que el risc d'hipertensió augmenta. Els danys que la hipertensió arterial provoca al sistema circulatori són importants. La hipertensió no tractada pot tenir conseqüències molt greus: infart de miocardi, ictus, aturada cardíaca, insuficiència renal, pèrdua de visió o disfunció sexual. Ens ho explica el Dr. José Abellán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d'Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular.
Els resultats prometedors obtinguts en l’assaig clínic amb un medicament pioner de teràpia avançada anomenat PeriCord, que busca reparar el cor en pacients que han patit un infart, confirma la factibilitat de noves teràpies basades en l’aplicació de cèl·lules mare i l’enginyeria de teixits per afavorir la regeneració de teixits danyats. Aquest nou medicament, que prové de cèl·lules mare de cordó umbilical i de pericardi de donants de teixits, és un producte d’enginyeria de teixits (un tipus de teràpia avançada que combina cèl·lules i teixits optimitzats al laboratori), pioner a nivell mundial i que s’aplica als pacients candidats a un bypass coronari, aprofitant la intervenció. La seva funció és reparar la cicatriu que ha quedat a l’àrea del cor afectada per l’infart, que ha perdut la capacitat per bategar quan la sang hi ha deixat de circular. La primera intervenció d’aquesta nova teràpia va ser fa gairebé 4 anys fruit de la col·laboració entre el grup ICREC (Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca) de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) i el Banc de Sang i Teixits (BST). Vist l’èxit, es va iniciar un estudi per demostrar la seva seguretat clínica. A l’estudi s’hi ha inclòs 12 pacients candidats a bypass coronari, dels quals 7 s’han tractat amb bioimplants i 5 sense, per comparar-ne els resultats. Carles Aguilar parla amb Cristina Prat, Dra. En Biologia i Responsable de Producció de Teràpies Avançades del Banc de sang i teixits.
