Temas

qualitat de vida

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

En Bones Mans 25/2/2024

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Els espanyols estan satisfets amb l’atenció mèdica en càncer, però preocupats per la manca de recursos i tractaments. Així es desprèn d'un estudi d'opinió realitzat per la Fundació ICOMEM, de l'Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Madrid, i Metroscòpia amb motiu del darrer Dia Mundial contra el Càncer. El sondeig “Tractament oncològic a Espanya”, realitzat del 27 de desembre del 2023 al 2 de gener del 2024 entre 1.000 espanyols, mostra que una àmplia majoria ciutadana (70%) avalua positivament l'atenció mèdica oncològica al nostre país, percentatge que s'eleva fins al 84%, si es té en compte únicament l'opinió de les persones amb càncer. La tasca dels professionals mèdics és el principal punt positiu de l'estudi, juntament amb la investigació en càncer: el 62% creu que hi ha hagut avenços significatius en els tractaments, percentatge que puja fins al 68% entre els pacients. De fet, el 32% de tots els nous medicaments que van tenir un dictamen positiu per part de l'Agència Europea del Medicament l'any passat estan dirigits a tractar el càncer[i]. Innovacions que es desenvolupen en programes de recerca clínica a què, segons el 49% dels pacients espanyols, és fàcil accedir-hi. Parlem amb la Dra. Luisa González, Presidenta de la Fundació del Col·legi de Metges de Madrid.

Parlem de com a afecta el sexe al cor en edats avançades i ho farem gràcies a un estudi de diverses universitats d’Estats Units en el qual han participar 2.204 persones d’entre 57 i 85 anys. Aquest estudi conclou que els homes de més edat tenen major risc de sofrir atacs cardíacs i altres problemes cardiovasculars mentre que les dones poden disminuir el risc d’hipertensió. Això contradiu les troballes que afirmen que el benefici del sexe en edats avançades en igual per a tots. Ens ho explica el Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública.

Els pneumòlegs catalans, representats per la Societat Catalana de Pneumologia (SOCAP) i Barcelona Respiratory Network (BRN), defensen el pla antitabac que pretén ampliar els espais lliures de fum a les terrasses, les platges o els cotxes, en presència de menors i embarassades , plantejada pel Ministeri de Sanitat i en la regulació de la qual la Generalitat de Catalunya ha intentat arribar més lluny i animen les dues administracions a reprendre aquest projecte, en existir suficient evidència científica per avalar la mesura. El tabaquisme passiu i el vapeig passiu són nocius per a la salut humana. Avui dia, gràcies a les investigacions que se n'han fet, disposem d'evidència científica suficient i molt robusta per donar suport a la mesura proposada pel Ministeri de Sanitat i per la Generalitat destinada a ampliar els espais lliures de fum. Amb el coneixement científic que tenim avui dia és la nostra obligació defensar la salut de la població no fumadora i no vapejadora, així com la de la població més vulnerable entre la qual es troben dones embarassades i els nens. Carles Aguilar parla amb el Dr. Jacobo Sellarés, Pneumòleg del Hospital Clínic de Barcelona i Coordinador del Grup de Tabaquisme de la Societat Catalana de Pneumologia.

La XX edició de la reunió Controvèrsies i Novetats a Al·lèrgia (CYNA) ha acollit més de 420 experts en Al·lergologia a Madrid i l'assistència en línia a prop de 200. En aquesta edició els temes principals que s'han tractat han estat l'al·lèrgia a aliments emergents, l'asma, l'al·lergo-oncologia i les malalties rares de origen eosinofílic. A la trobada CYNA d'aquest any també s'han tractat qüestions sobre al·lèrgens alimentaris emergents En concret, la reunió d'aquest any ha tractat l'al·lèrgia a aliments que poden sorgir com a conseqüència dels canvis dietètics, alguns relacionats amb consideracions mediambientals, com el canvi climàtic i el efecte hivernacle o la petjada de carboni, que afavoriran l’augment del consum de vegetals i una reducció en el consum de carns de mamífers, i la introducció d'insectes com a font de proteïnes. Carles Aguilar entrevista al Dr. Joaquín Sastre Domínguez, Cap del Servei d'Al·lèrgia de la Fundació Jiménez Díaz.

La vitamina D se sintetitza a través de la pell i només una petita part prové de la dieta. A Espanya, tot i ser un país amb un gran nombre d'hores de sol a l'any, en els darrers anys s'ha detectat un dèficit creixent d'aquesta vitamina degut, principalment, a l'escassa exposició solar (molt de temps a casa oa la oficina, ús de protectors solars, etc). Les persones que tenen un risc més gran de patir aquest dèficit de vitamina D són les que pateixen malalties que provoquen la seva mala absorció, com les persones celíaques; les que prenen certs medicaments que afecten el metabolisme d'aquesta vitamina; les que tenen sobrepès; les que pateixen insuficiència renal o les embarassades. Els adults grans són de risc perquè la pell no produeix vitamina D quan prenen sol tan eficientment com quan eren joves, i els seus ronyons són menys capaços de convertir la vitamina D a la seva forma activa. Carles Aguilar entrevista a la Dra. María Monsalud Arrebola del Servei d'Anàlisis Clíniques. Hospital de l´Axarquia (Màlaga).

EN BONES MANS, AMB CARLES AGUILAR

En 30 preguntes. Guia Interactiva sobre la Depressió”,

Amb l'objectiu de combatre la desinformació existent, s’ha impulsat “En 30 preguntes. Guia Interactiva sobre la Depressió”, la primera publicació interactiva col·laborativa sobre aquesta malaltia.

EN BONES MANS, AMB CARLES AGUILAR

Anàlisi de la vaga de metges de la sanitat catalana

Aquests darrers dies la sanitat catalana ha estat sacsejada per les reivindicacions, principalment del metges del sistema públic de salut català, que demanaven entre altres coses, una reestructuració i reorganització del sistema de salut i millores econòmiques.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

En Bones Mans 6/11/2022

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. La manca de personal per al sector sociosanitari, en un context de repte demogràfic, portarà el nostre país a ser el quart més envellit de la UE el 2050, amb el consegüent increment de persones grans i dependents necessitades de cures assistencials. Un àmbit que ja ocupa l’1,7% de la població activa d’Espanya. Segons projeccions de l'INE, el 2033 hi haurà prop de 12,3 milions de persones grans a Espanya, cosa que constituirà més del 25% de la població total. Per al 2050 hi haurà més de 16 milions de persones més grans de 64 anys, un terç de la població. Aquestes xifres destapen la necessitat creixent d'invertir en una gran varietat de perfils que encara seran més necessaris amb el percentatge creixent de la població. Però aquesta necessitat xoca amb una realitat de falta urgent de professionals. Segons una anàlisi presentada al Consell General d'Infermeria basant-se en dades de l'INE, Eurostat i l'OMS, actualment calen més de 95.000 sanitaris per arribar a la mitjana europea, que se situa en 827 sanitaris per cada 100.000 habitants, davant als 625 a Espanya. Segons el Cercle Empresarial d'Atenció a les Persones (CEAPs) hi ha un dèficit de 24.000 professionals de la infermeria i de 45.000 auxiliars per equiparar-se a ràtios europees. Carles Aguilar parla amb Andrea Varela, Directora de Formació, Selecció i Desenvolupament a DomusVi

Les infeccions de transmissió sexual (ITS) són un problema important de salut pública, a causa de la seva alta incidència i les complicacions derivades de la manca de diagnòstic i tractaments precoços. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el 2020 hi va haver 374 milions de noves ITS curables i, cada dia, més d'un milió de persones contrauen una ITS a tot el món. Pel que fa al nostre país, el 2019 es van detectar prop de 15.000 nous casos, un 1073% més que el 2012 2 . Amb l'objectiu d'aprofundir en la importància del cribratge i d'optimitzar l'abordatge de les ITS a Espanya des de diferents perspectives sociosanitàries, el Fòrum d'Experts en ITS (FEXITS), amb la col·laboració d'Hologic, ha elaborat el document “Optimització del cribratge i abordatge de les ITS a Espanya: recomanacions des d'una perspectiva multidisciplinària”. Carles Aguilar parla amb el Dr. Juan Carlos Galán, Cap de Virologia a l'Hospital Ramón i Cajal de Madrid.

Sens dubte, quan arriba la tardor, els boletaires abunden arreu de Catalunya, i és que al nostre territori hi tenim ceps, rovellons, fredolics, camagrocs, rossinyols i moltes més varietats de bolets que fan de l'aventura de sortir-los a caçar sigui una de les activitats més populars per aquestes dates. Tenim boscos frondosos i muntanyes ben a prop de les nostres cases, i des de principis d'octubre fins per Nadal, molts caçadors de bolets inexperts s'hi endinsen per primera vegada i corren els risc de patir alguna mena d’intoxicació. És per això que volem donar consells per tal de ser un bon boletaire. Perquè l'aventura de caçar bolets sigui agradable i puguem gaudir de la tardor al màxim. El Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública ens ho explica.

L'herpes zòster és una malaltia que es produeix per la reactivació del virus varicel·la zòster. És una malaltia molt prevalent, amb més incidència a partir dels 50 anys i en dones, augmentant de manera considerable amb l'edat (el 50% dels més grans de 65 anys tindran HZ en algun moment de la seva vida) i amb la presència de immunodepressió i certes condicions de risc. Té una baixa mortalitat, però les seves complicacions, sobretot la neuràlgia posttherpètica (NPH), poden ocasionar discapacitat i condicionar de manera molt important la qualitat de vida dels qui el pateixen. A més, constitueix una càrrega important per a la societat tant pels costos directes de l'atenció sanitària, com per la pèrdua de productivitat en les persones més joves i dels cuidadors en els pacients de més edat. S'espera un augment de la incidència a causa de l'envelliment de la població i el nombre creixent de persones amb comorbiditats i amb immunodepressió. Carles Aguilar entrevista al Dr. Xavi Martínez, Especialista en Medicina Preventiva de l'Hospital de la Vall d´Hebron de Barcelona.

La Medicina Regenerativa inclou una sèrie de teràpies que busquen la regeneració dels teixits i òrgans. La Medicina Regenerativa és un camp ampli que inclou la investigació sobre l'autocuració, és a dir, en què el cos utilitza els seus sistemes propis, de vegades amb ajuda de materials biològics per recrear cèl·lules i reconstruir teixits i òrgans. A diferència de molts tractaments tradicionals, alguns d'alt cost, amb efectes secundaris, que no es dirigeixen a les causes sinó als símptomes, la teràpia cel·lular ha tingut respostes molt positives, especialment per al tractament de l'artrosi. Parlem amb el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

En Bones Mans 16/10/2022

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. El risc de patir malalties cardiovasculars augmenta amb l'increment de la càrrega d'estrès percebut, els problemes financers i els esdeveniments vitals adversos, segons assenyala un estudi internacional important que ha tingut un seguiment de deu anys. Els investigadors, principalment de la Universitat de Göteborg (Suècia), han pogut relacionar el risc d'infart de miocardi i d'accident cerebrovascular amb els alts nivells d'estrès. Parlem d'aquest tema amb el Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública.

S'estima que es produeixen cada any uns 200-400 nous casos de “micetismes” o intoxicacions per bolets al nostre país. Les intoxicacions produïdes pels bolets és un capítol pendent a tots els serveis d'urgències sanitaris, perquè el fet que sigui de caràcter estacional implica que no es tingui present en molts casos. Això es tradueix en morts que podrien ser evitables amb un diagnòstic precoç. Els micetismes s'han agreujat per diversos factors, com ara la globalització, que condiciona l'aparició d'espècies invasores en entorns no habituals, així com pel canvi climàtic, que fa que els hàbitats de les zones geogràfiques variïn. Alhora, també es deu a la popularització de la recol·lecta campestre com a activitat lúdica. Davant d'aquesta realitat, la Societat Espanyola de Medicina de Laboratori (SEQCML) ha publicat la monografia, “Micetismes: Diagnòstic Clínic i de Laboratori”, amb l'objectiu d'aportar al personal facultatiu, tant clínic com de laboratori, un manual per al millor maneig de les intoxicacions per bolets. Parlem amb el Dr. Salvador Ventura, Facultatiu especialista en Laboratori Clínic, Membre de la Comissió de Toxicologia i de Monitorització de Fàrmacs de la Societat Espanyola de Medicina de Laboratori i Membre de la Societat Catalana de Micologia.

La cura de la nostra salut i la dels nostres éssers estimats, especialment dels més més grans, és una de les principals preocupacions de la nostra societat, una inquietud que ha cobrat especial rellevància en els darrers anys a causa, en gran mesura, del notable increment de l'esperança de vida de la població i al progressiu envelliment de la piràmide poblacional del nostre país. I és que prop de 9,4 milions de persones tenen actualment més de 64 anys a Espanya, un nombre que els experts estimen que es incrementarà en més de 2 milions la propera dècada. Vivim més anys gràcies, entre altres coses, als nombrosos avenços científics aconseguits al camp de la salut, però què podem fer perquè aquesta longevitat vagi acompanyada de la millor salut i qualitat de vida possible? Dit d'una altra manera, es pot fer alguna cosa per aconseguir que no només s'assoleixin més anys de vida, sinó també que es doni vida a aquests anys? Els experts coincideixen a assenyalar que es pot i que una manera de fer-ho és cuidant i mantenint en forma el sistema immunitari, una complexa xarxa que ajuda el nostre cos a combatre infeccions i altres malalties però que a partir dels 50 anys se'n ressent, fent que l’organisme sigui més vulnerable a les agressions externes. És el que coneixem com a immunosenescència. Carles Aguilar parla amb Ana Hernando, Responsable de Relacions Institucionals de GSK España.

Les malalties cardiovasculars (ECV) continuen sent, malgrat la Covid-19, la principal causa de mort al nostre país: una de cada quatre morts és deguda a l'ECV, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Particularment, l'afecció coneguda com a aterosclerosi o acumulació de lípids al llarg del temps a la paret de les artèries, és responsable del 85% de les morts relacionades amb les malalties circulatòries. L'aterosclerosi apareix com a resultat de l'acumulació de greix, calci i sobretot de colesterol. Així, la hipercolesterolèmia o colesterol alt és la principal causa d'aterosclerosi i el seu descontrol a la sang pot contribuir al desenvolupament de fins al 60% dels infarts o angines de pit i el 40% dels ictus. Tot i això, la hipercolesterolèmia és una malaltia silent que, tot i afectar el 50,5% de la població adulta segons indica l'estudi ENRICA, no provoca cap símptoma. Fins i tot quan ja s'ha diagnosticat, a diferència de la hipertensió, els símptomes són invisibles, fins que es produeix un esdeveniment isquèmic, per exemple. En aquest sentit, una enquesta realitzada per Cardioaliança -entitat estatal que agrupa 18 organitzacions de pacients cardiovasculars- a pacients que havien patit un esdeveniment cardiovascular va posar de manifest que 1 de cada 10 participants desconeixia si presentava un nivell alt de colesterol LDL a la sang . Carles Aguilar entrevista el Dr. Xavier Garcia-Moll, Cap d'Hospitalització del Servei de Cardiologia a l'Hospital Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

Quan parlem de l'envelliment cerebral són moltes les malalties que ens envaeixen el pensament. Dins de les anomenades malalties neurodegeneratives, el Alzheimer és una de les més freqüents. A aquest grup s'hi afegeix el Parkinson, una altra malaltia que actualment afecta una gran quantitat de població i que es caracteritza per tremolor i problemes de mobilitat a què s'associen símptomes no motors. A dia d'avui, el Parkinson és la segona malaltia neurodegenerativa més estesa del món, després de la malaltia de l'Alzheimer. Actualment, el Parkinson està afectant unes 140.000 persones a Espanya i amb l'envelliment de la població es preveu un augment significatiu de la xifra en els propers anys. La malaltia del Parkinson (EP) és un trastorn neurodegeneratiu de progressió gradual que afecta el sistema nerviós central. Apareix quan el 50-70% de les cèl·lules productores de dopamina (neurones) han reduït la seva capacitat de produir aquest neurotransmissor. Generalment, la mort de neurones s'inicia molts anys abans de que apareguin els primers símptomes indicadors. Encara que el més reconegut és el tremolor, la malaltia s’associa a molts altres símptomes. (L'alentiment motor, la rigidesa o bradicinèsia i el tremolor) Els símptomes motors clàssics són Símptomes no motors inclouen pèrdua d'olfacte, malsons nocturns violents, dolor, fallades de memòria, depressió i ansietat. Ens ho explica la Dra. Maria Josep Martí, Neuròloga de l'Hospital Clínic de Barcelona.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

En Bones Mans 25/9/2022

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i la Universitat d'Innsbruck a Àustria han dissenyat i provat un nou sistema no invasiu i d'automostra que podria avançar un any el diagnòstic del càncer d'endometri. El nou mètode consisteix en un test epigenètic que mesura el nivell de metilació de dos gens concrets en mostres de citologies de cèrvix. Les metilacions son modificacions de l’ADN que permeten activar o inactivar l’expressió de gens. Les mostres es poden obtenir a través de lleugers raspats del coll de l'úter a la consulta, o a través d'un petit dispositiu similar a un tampó que la pacient pot utilitzar a casa seva. La Dra. Laura Costas, líder del projecte i investigadora principal del grup d'infeccions i càncer de l'IDIBELL i l'Institut Català d'Oncologia.

La sarcopènia es pot prevenir? Com és diagnostica? És necessària la suplementació dietètica? Els pacients pateixen més fractures?. El paper de la Infermeria especialitzada és clau als Serveis de Reumatologia perquè contribueix a un millor control de l'activitat i la qualitat de vida dels pacients i, a més, és cost efectiu. La sarcopènia és un trastorn musculoesquelètic generalitzat caracteritzat per la pèrdua de massa i funció muscular, juntament amb una disminució de l'exercici físic. La seva prevalença estimada se situa entre el 3-24% de la població general, i aquestes xifres són una mica més altes en malalties reumàtiques. Amb motiu del III Taller SER d'Infermeria especialitzada en Reumatologia des de la Societat Espanyola de Reumatologia hem elaborat aquest decàleg de consells pacients amb sarcopènia. Parlem amb Laura Cano del Servei d'Infermeria de l'Hospital Regional Universitari de Màlaga i Coordinadora del III Taller d'Infermeria especialitzada en Reumatologia de la SER

La Unió Espanyola Fotovoltaica, associació sectorial majoritària de l'energia solar a Espanya, està treballant per combatre la desinformació generada per notícies falses i la proliferació de mites en xarxes socials que poden llastrar la implementació dels projectes d'energia solar a Espanya en moments on la fotovoltaica és una tecnologia clau per accelerar una transició energètica que ens permeti aconseguir més independència energètica alhora que frenem l'emergència climàtica. Carles Aguilar parla amb José Donoso, Director General d’UNEF.

Un diverticle és una petita bossa que es forma a la paret del còlon. La diverticulitis es presenta quan la borsa s'infecta i/o s'inflama. Els símptomes inclouen dolor, febre i calfreds. Si es deixa sense tractar, podeu empitjorar i portar a la formació d'abscessos o a l'obstrucció intestinal. També pot crear al seu còlon un forat que es connecta amb altres estructures com ara la bufeta o altres parts dels seus intestins. Aquesta connexió s'anomena fístula i podria ser necessària una cirurgia per reparar-la. Ens ho explica el Dr. Josep Just, Assessor Mèdic d'En Bones Mans.

L'artrosi, depenent de la zona afectada, en graus més avançats, es converteix en una malaltia discapacitant, que impedeix al pacient una activitat quotidiana normal, el simple fet d'aixecar-se el seient i començar a caminar pot arribar a ser molt dolorós, baixar escales augmenta la intensitat del dolor i després d'un exercici moderat o un lleuger passeig es tradueix en inflamació en les articulacions que pateixen artrosi. Un dels últims avenços en el tractament del dolor articular és la medicina regenerativa. Ens ho explica el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

En Bones Mans 17/7/2022

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Comentem el desplegament del primer any de la Llei de l’Eutanàsia a Catalunya. La majoria de les sol·licituds s’han rebut des de l’Atenció Primària, fet que demostra l’important paper dels professionals sanitaris en l’acompanyament del pacient i del seu entorn. La majoria de sol·licituds corresponen a pacients amb malalties neurològiques (neurodegeneratives, demències i parèsies); oncològiques i multimorbiditat. De mitjana, les sol·licituds han tingut un temps de resolució de 47 dies. Ens ho explica la Carme Sabater, Presidenta de la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat.

A Espanya, més de 6.000 persones són diagnosticades de leucèmia cada any. És un tipus de càncer de difícil pronòstic. Davant d'aquesta realitat, en els darrers anys les tècniques diagnòstiques han fet un salt notable i avui ens permeten identificar de manera encertada la causa de la leucèmia per poder adaptar el tractament a les necessitats de cada pacient i que sigui més eficaç. Alhora, el progrés en les tecnologies de diagnòstic, acceleren el temps en què el pacient rep la seva valoració, clau per al seu tractament i pronòstic. Aquest diagnòstic contribueix així mateix al desenvolupament de teràpies dirigides contra algunes de les mutacions genètiques responsables de la leucèmia, tractaments que obren la porta a una supervivència més gran dels pacients en el futur. Carles Aguilar parla amb el Dr. Adolfo de la Font Cap del Servei d'Hematologia i Hemoteràpia de l'Hospital MD Anderson Cancer Center Madrid.

Parlem sobre la utilitat de l’estudi genètic de la ELA: orientació clínica, pronòstic i possibles tractaments. Les primeres manifestacions de la esclerosi lateral abiotròfica solen produir-se entre els 40 i els 70 anys, encara que hi ha mutacions genètiques associades amb una forma d’ELA juvenil que apareix abans dels 25 anys. Els tests genètics possibiliten un diagnòstic precís per poder oferir consell genètic familiar, pronosticar la progressió de la malaltia i orientar el tractament del pacient. Carles Aguilar entrevista la Dra. Mónica Povedano, Cap de Servei de Neurologia Hospital Universitari de Bellvitge (Barcerlona).

Mites sobre el cabell: ¿Vertader o fals? No és estrany que ens trobem per a tot arreu molts mites sobre el cabell. És important reconèixer-los i saber si són falses o no, ja que podrien perjudicar més que ajudar el nostre pèl. Creix més fort el pèl si ho depiles?, sortiran més cabells blancs si les arrenques?, tallar els cabells fa que creixi més?. Volem comentar tota la informació de manera que puguem cuidar la nostra salut capil·lar per complet i sense preocupacions, sabent què sí i què no és positiu per al teu cabell.. Ena ho comenta el Dr. Rafel Guayta, Especialista en medicina preventiva i Salut Pública.

L'atròfia muscular espinal (AME) és una malaltia rara neurodegenerativa que afecta nadons, nens, adolescents i adults, amb diferents nivells de gravetat. Els nadons poden desenvolupar AME d'inici infantil, la forma més greu de la malaltia, que pot provocar paràlisi i impedir que els nadons realitzin funcions vitals bàsiques, com empassar o sostenir el cap. L'AME d'inici tardà és més comú entre els nens, els adolescents i els adults, que poden experimentar una debilitat muscular significativa i discapacitat, com la incapacitat de posar-se dempeus, caminar, vestir-se o banyar-se, i també a nivell emocional i social. La realitat difícil d'aquestes persones i les seves famílies és invisible per a la majoria de la societat i en la seva cura, atenció i acompanyament hi ha moltes figures compromeses perquè puguin millorar-ne la qualitat de vida, desenvolupar-se com a persones i complir els seus objectius. Parlem amb José Luis González García de la Fundació Atrofia Muscular Espinal, FUNDAME.

El canvi d’hàbits i menjar fora de casa durant les vacances d’estiu augmenten el risc de tenir reaccions en nens o adolescents amb al·lèrgies alimentàries. Per això, convé prendre precaucions especials en viatjar aquest estiu. El Grup de Treball d'Al·lèrgia a l'Adolescent de SEICAP ha elaborat una sèrie de recomanacions sobre viatges per a adolescents amb al·lèrgia a aliments, quant a la preparació general abans del viatge i abans d'agafar un vol, així com als aliments segurs durant les vacances. Carles Aguilar entrevista Marta Vázquez, Coordinadora del Grup de Treball d'Al·lèrgia a l'Adolescent de Societat Espanyola d'Immunologia Clínica, Al·lergologia i Asma Pediàtrica (SEICAP).

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

En Bones Mans 10/7/2022

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Les malalties autoimmunes sistèmiques o EAS aglutinen un grup heterogeni d’afeccions que comparteixen el fet de tenir anticossos, produïts per la pròpia persona, que actuen contra les cèl·lules i els teixits. Aquestes patologies també es caracteritzen per ser sistèmiques, és a dir, poden afectar qualsevol òrgan o teixit del cos. L’esclerodèrmia és una d’aquestes patologies autoimmunes i sistèmiques. Atesa la seva heterogeneïtat, els símptomes de l’esclerodèrmia poden diferir d’uns pacients a altres. La manifestació més freqüent és la induració cutània però en ser una malaltia sistèmica també afecta òrgans interns, sovint l’esòfag i el pulmó. Parlem amb la Dra. Carmen Pilar Simeón, Directora científica de la Societat Espanyola Multidisciplinar de Malalties Autoimmunes Sistèmiques, SEMAIS.

Parlem sobre la utilitat de l’estudi genètic a ELA: orientació clínica, pronòstic i possibles tractaments. Les primeres manifestacions d’ELA solen produir-se entre els 40 i els 70 anys, encara que hi ha mutacions genètiques associades amb una forma d’ELA juvenil que apareix abans dels 25 anys. Els tests genètics possibiliten un diagnòstic precís per poder oferir consell genètic familiar, pronosticar la progressió de la malaltia i orientar el tractament del pacient. Carles Aguilar entrevista la Dra. Mónica Povedano, Cap de Servei de Neurologia Hospital Universitari de Bellvitge.

L’osteogènesi imperfecta (OI) més que una malaltia és un conjunt de desordres poc freqüents, de base genètica, que afecta la síntesi de col·lagen tipus 1, una proteïna que forma part de l’os, però també de múltiples òrgans com la pell, els lligaments i tendons, les dents, l'oïda, les vàlvules cardíaques etc. La seva característica clínica més típica és la fragilitat òssia que condiciona fractures freqüents davant de traumatismes mínims o fins i tot espontàniament i que l’ha portat a ser coneguda com la malaltia dels ossos de vidre. La seva prevalença estimada és de 5-7/100.000 persones, encara que amb tota seguretat es tracta d’una patologia infradiagnosticada sobretot en les formes més lleus. Carles Aguilar entrevista a la Dra. Pilar Peris coordinadora del IV Curs SER d’Osteoporosi i Patologia Metabòlica Òssia especialista del Servei de Reumatologia de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Segons la OMS només un de cada cinc joves fa prou exercici. Espanya té xifres lleugerament millors que la mitjana, però no per això molt positives: un 69,8% dels nois i un 83,8% de les noies no fan prou exercici. L'estudi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre pràctica d'exercici físic entre adolescents ha revelat avui que només un de cada cinc joves al món fa prou esport i mostra xifres pitjors entre les noies per qüestions culturals i el temor per la seva seguretat. El sedentarisme és una forma de vida en què les persones amb prou feines fan exercici físic i mantenen un estil de vida inactiu. Ens ho comenta el Dr. Josep Just, Assessor Mèdic de En Bones Mans.

La incontinència anal i urinària són patologies que no entenen d'edats. Si bé la societat, en general, associa aquests problemes mèdics a les dones o la població gran, les fuites poden aparèixer al llarg de la vida per diversos factors. Es calcula que 400 milions de persones al món pateixen algun tipus d’incontinència i que a Espanya entre 2 i 4 milions pateixen incontinència anal i 6 milions urinària. Tot i això, les dades no són exactes i se sospita que podria tractar-se d'una incidència més gran. Es creu que només el 30% dels que es veuen afectats per algun tipus d’incontinència ho consulta amb el metge. La resta dels pacients decideixen conviure amb la malaltia en silenci, per vergonya o a causa de l’estigma social. Carles Aguilar entrevista a la Dra. Arantxa Muñoz, Cirurgiana colorectal del Hospital Universitari Mutua de Terrassa i a Maite Carreras, pacient (incontinència anal) y Tresorera de la Associació ASIA

EN BONES MANS, AMB CARLES AGUILAR

Osteogènesi imperfecta, molt més que tenir ossos de vidre.

L’osteogènesi imperfecta (OI) més que una malaltia és un conjunt de desordres poc freqüents, de base genètica, que afecta la síntesi de col·lagen tipus 1, una proteïna que forma part de l’os, però també de múltiples òrgans com la pell, els lligaments i tendons, les dents, l'oïda, les vàlvules cardíaques etc.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

En Bones Mans 19/06/2022

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. El funcionament correcte del sistema digestiu té un gran impacte en el benestar integral, tant físic com emocional. En aquest sentit, la salut digestiva influeix en la prevenció de malalties, les defenses, el comportament, les emocions i està relacionada amb la qualitat de vida. Tot i això, segons la Fundació Espanyola de l'Aparell Digestiu (FEAD), aproximadament la meitat de la població espanyola pateix algun tipus d?afecció digestiva. Parlem de la salut digestiva amb la Dra. Silvia Gómez, Metge Adjunt del Servei d'Aparell Digestiu de l'Hospital La Paz de Madrid.

Els anticossos conjugats, o ADCs per les sigles en anglès, són una teràpia innovadora per lluitar contra diferents tipus de càncer. Són teràpies que conjuguen anticossos amb agents quimioteràpics, units a través d'un enllaçador. Tots dos treballen en equip, com si fossin un cavall de Troia en què el cavall representa l'anticòs i els guerrers ocults al seu interior, els agents quimioteràpics. L'anticòs localitza la cèl·lula tumoral i s'uneix a la seva superfície, enganyant-la perquè la reconegui i li permeti entrar a l'interior. Quan està dins de la cèl·lula, l'agent quimioteràpic actua danyant o eliminant la cèl·lula tumoral. Els ADCs són capaços de, un cop dins de la cèl·lula tumoral, separar anticòs i enllaçador dels agents quimioteràpics per deixar-los lliures. Això fa que aquests agents siguin més eficaços i també més petits i puguin travessar la membrana de la cèl·lula per tractar les tumorals veïnes. Carles Aguilar parla amb el Dr. Miguerl Coll, Cap de Servei d'Oncologia Mèdica de l'Institut Català d'Oncologia de l’Hospitalet.

L'Hospital Universitari de Badajoz ha estat el primer a Espanya en fer servir una innovadora tècnica d'ablacions sense radiació per tractar la fibril·lació auricular (FA). Desenvolupada pel cardiòleg especialista en electrofisiologia, el Dr. Manuel Durán, ja s'han fet més de 100 ablacions sense necessitat d'utilitzar radiació ionitzant sense complicacions. Amb aquesta tècnica pionera i amb l'ajuda del navegador, es poden localitzar els catèters dins del cor, i, juntament amb l'ecògraf intracardíac, optimitzar el tractament de les arítmies evitant l'ús de radiació ionitzant. En aquest sentit, l'exposició del pacient a la radiació és inexistent, reduint-se a zero davant dels 15 minuts estimats en la utilització habitual de l'equip radiològic durant aquest tipus d'intervencions. A més, aquesta tecnologia compta també amb altres avantatges com la possibilitat de realitzar la punció transeptal de forma segura, monitoritzar les complicacions, localitzar estructures clau de difícil accés, així com la ubicació constant del catèter dins del cor.

L'apnea obstructiva del son és una malaltia crònica amb alta prevalença i per a la qual, avui dia, no hi ha tractament curatiu excepte en els casos en què hi ha una reducció molt significativa de pes o en determinades cirurgies practicades en pacients seleccionats. Afortunadament, hi ha diversos tractaments eficaços que permeten un excel·lent control de la malaltia i que han estat recentment reavaluats al Document Internacional de Consens sobre apnea obstructiva del son avalat per 17 societats científiques. Tractem a fons el tema de l'apnea amb la Dra. Irene Cano, Pneumòloga i Coordinadora de l'Àrea de la Son de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica.

Parlem del model d’atenció concret en la casuística de discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental, que sovint ens passem el dia insistint en què són dues coses que no tenen perquè anar juntes, però justament en aquest cas, sí. Com a dada especialment rellevant: Aproximadament un 34% de la població amb discapacitat intel·lectual presenta, a més, un trastorn mental associat, el que es tradueix en un freqüent infradiagnòstic dels problemes de salut mental en aquest col·lectiu i en complexitat en el tractament. Parlem de que a Catalunya, unes 76.000 persones presenten discapacitat intel·lectual i, d’aquestes, 22.800, com a dada mitjana, serien tributàries d’atenció en salut mental. Llavors, partim de la base que és indispensable realitzar un model abordatge multidisciplinari. Un dels punts claus es la definició del model d’abordatge de la discapacitat intel·lectual i la salut mental que es duu a terme, destacant: L’acompanyament integral des de tots els àmbits de la vida, un diagnòstic biopsicosocial per una atenció multidisciplinària i Apostar per la investigació i docència per fer créixer el model. Carles Aguilar parla amb el Dr. Carlos Peña, Psiquiatre i neuròleg, Dr. per la Universitat de Vic en Salut Mental Discapacitat Intel·lectual.