Es complicat poder traslladar en un breu article tot el que els xics de La Fúmiga van fer viure al públic valencià aquest divendres i dissabte en el Roig Arena. Quan un passava per la porta ja es percebia en el públic eixe ambient que era una mescla de sentiments de pena i de ganes de festa.
Tal com ens va dir Artur Martínez en l'entrevista, que ens va concedir fa uns dies, anava a ser un espectacle digne d'un gran grup internacional. I així va ser. No va faltar de res. Un escenari ple de pantalles enormes. Una prolongació escènica que els permetia arribar fins a la meitat de la pista. Un dron que feia uns plans visuals espectaculars. I un desplegament tècnic de primer nivell.
Mediterrània va ser el primer tret d'aquesta mascletá del so que el públic anava a viure durant més de dues hores i mitja de concert. Un darrere l'altre van anar sonant èxits com, 'Quan caminàvem', '*Monstres i gegants', 'Rebobinar', 'Primera conjugació', 'Hora blava', 'Rècord mundial', 'Espremedors', 'Covards' i 'Havia de passar'.
Com en tota bona festa no van faltar els amics del grup. I un darrere l'altre van anar desfilant per l'escenari tots els artistes amb els quals han col·laborat al llarg d'aquests anys. No van faltar a la cita The Tyets, Suu, Pep Gimeno 'El *botifarra', Arnau (Aspencat), La Titana, Samantha , i molts més. Perquè l'escenari era un constant entrar i eixir d'amics. Cors de veus, músics, i un cos de ball que se sumaven en diferents moments de les nits.
Al llarg de l'espectacle es van anar succeint contínues picades d'ullet a les arrels i les grans tradicions de la cultura valenciana , amb l'aparició sobre l'escenari de diferents representacions d'aquesta. Albaes, moros i cristians, la pilota valenciana i molt més. Tampoc va faltar un homenatge a les bandes valencianes, d'on ells venen. De fet com si d'un cercaviles es tractara es van posar a desfilar sobre l'escenari del Roig interpretant grans clàssics de les cercaviles, sonant al llarg de la nit temes com “La *Malaguenya”, “La *Muixeranga” i l'adaptació del cèlebre pasdoble “*Amparito Roca”
Un dels moments més emotius de la nit va ser quan va començar a sonar 'Mami'. Una cançó dedicada a les seues mares. Tots asseguts en l'escenari. Alguns d'ells fent videotelefonades a les seues mares per a ensenyar-los a elles el que estava passant al Roig. Al mateix temps en la pantalla anaven apareixent fotos de totes les seues mares. Un moment en el qual va ser inevitable que s'escaparen moltes llàgrimes entre els membres de La Fúmiga i el públic. I és que la nit va ser una muntanya russa d'emocions per a tots els assistents. De les llàgrimes a la festa en qüestió de segons durant tot el concert.
El grup d'Alzira va voler deixar ben clar al llarg de la nit que es pot aconseguir omplir recintes com el Roig Arena fent música en valencià. El xou va estar dividit en diferents blocs que anaven precedits d'un vídeo amb una veu en *off que convidava a reflexionar sobre la trajectòria vital de qualsevol dels assistents i del propi grup.
En definitiva la *fúmiga van voler, i van saber com fer-ho, que els seus concerts de comiat queden gravats per sempre en la memòria de la música de la nostra terra. Al públic únicament ens queda dir-los això de '*gracies *per *tant', que és com s'ha anomenat el seu gira de comiat. Se'ls trobarà a faltar encara que el bo que té la música és que perdura per sempre
