La cimera política d'educació s’ha celebrat l’endemà que la mateixa consellera Esther Niubó anunciés noves mesures per reforçar els aprenentatges fonamentals. Es tracta d’un pla que pretén “tornar als bàsics”, en paraules de la consellera, i que, a més de recuperar les lectures obligatòries a batxillerat, diu que cal tornar a escriure a mà, llegir en paper o fer càlcul mental.
Davant d’aquest anunci, sorgeix una pregunta: tot això actualment no es fa? Des d’Onda Cero Catalunya ho hem preguntat a dos experts que coneixen bé la realitat de les aules i la resposta és que sí que es fa: asseguren que a classe encara es llegeix, s’escriu a mà i es fan operacions matemàtiques mentalment. Jordi Puche, que és mestre, pedagog i vicepresident de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, creu que és positiu que es vulguin reforçar aquestes pràctiques, però lamenta el missatge del Departament. "Fer entendre que a l'escola no es llegeix o no s'escriu potser no és la millor manera de recuperar la confiança del sector docent. Potser l'administració podria haver explicat com donarà suport als centres amb els plans lectors o podria haver parlat de la implementació de la biblioteca escolar a tots els centres, que és un equipament obligatori i, en canvi, n'hi ha molts que no en disposen", ha dit.
En la mateixa línia, la doctora en Pedagogia Montserrat Vilà, professora de la Facultat d’Educació de la Universitat de Girona, alerta que és erroni plantejar que la innovació a les aules sigui incompatible amb millorar els aprenentatges bàsics: "Sembla que diguin que, o bé hi ha una pedagogia de bàsics, o bé hi ha una pedagogia innovadora, com si fossin dues realitats oposades, quan el cert és que conviuen".
Recursos davant la complexitat
Tant Vilà com Puche coincideixen que el repte ara és garantir l’aprenentatge de tot l'alumnat malgrat tenir una realitat cada cop més complexa a les aules, i per això calen recursos. Evidentment, es refereixen a invertir el 6% del PIB en educació, però també a augmentar el personal dels centres i a actualitzar la formació dels docents, tant la universitària com la continuada al llarg de tota la carrera. "La complexitat fa que els mestres necessitin desenvolupar noves competències. No s'ha evolucionat d'acord amb els canvis de les característiques dels nens que tenim a les escoles, que no són res més que les característiques que té la societat", afirma Vilà.
"Cal un canvi de rumb, però aquest canvi no s'ha d'aplicar únicament en les pràctiques metodològiques. Les dades ens diuen que els resultats educatius també depenen en bona part de la composició socioeconòmica de les famílies", afegeix Puche, en referència a les desigualtats que pateixen molts alumnes.
