El passat 2 de juliol, Molotkova va descobrir a través de les xarxes socials les imatges d’un edifici destruït per un atac rus. Hores després va saber que aquell immoble era el del seu pare. L’explosió va provocar una trentena de morts entre els veïns i va deixar-lo greument ferit. Tot i haver superat el perill vital, podria perdre definitivament un ull i patir greus seqüeles de visió a l’altre. La periodista ha destacat l’esforç dels professionals sanitaris ucraïnesos, que treballen sota una pressió constant davant l’arribada massiva de víctimes després de cada bombardeig.
Molotkova assegura que, després de més de quatre anys de guerra, havia assumit que tard o d’hora el conflicte acabaria colpejant directament algú del seu entorn més proper. Segons explica, l’augment dels atacs amb míssils balístics i drons ha canviat completament la naturalesa del conflicte. “Si et toca, et toca”, resumeix, recordant que aquests míssils poden arribar a Kíiv en qüestió d’un minut, sense marge perquè la població pugui refugiar-se.
Per a la periodista, el conflicte ha entrat en una fase marcada per la guerra psicològica. Davant la manca d’avenços militars significatius sobre el terreny, considera que els atacs contra ciutats i zones residencials busquen desgastar moralment la població i fer-la perdre l’esperança. També ha defensat que la responsabilitat de la continuïtat de la guerra recau en el Kremlin i no en el govern ucraïnès, alhora que ha reivindicat la necessitat de continuar explicant la realitat del conflicte als més joves perquè desenvolupin una mirada crítica i siguin conscients que “el món és molt més ampli que el nostre entorn immediat”.
