Moussa Bourekba sosté que els motius oficials esgrimits per Washington —el programa nuclear, els míssils balístics o el suport iranià a actors armats regionals— "no acaben de justificar l’esclat de la guerra". Recorda que no hi ha proves concloents que Teheran estigués a punt de fabricar una arma nuclear i apunta que l’objectiu real de l’administració de Donald Trump "no seria un canvi de règim, sinó forçar l’Iran a renunciar al seu programa nuclear", al desenvolupament balístic i al seu paper com a potència regional. En aquest escenari, Israel hi juga un paper determinant: "el govern de Benjamin Netanyahu fa dècades que identifica el règim iranià com una amenaça existencial i ha pressionat per una confrontació directa".
Segons Bourekba, la guerra pot "passar factura" política a Trump, sobretot si s’allarga i no hi ha objectius clars ni resultats tangibles. L’investigador alerta que iniciar una guerra és una decisió política, però acabar-la no sempre depèn de qui la comença. El règim iranià, tot i els cops rebuts i la pèrdua de comandaments, manté una estructura de poder descentralitzada i preparada per resistir. L’Iran, diu, no és comparable amb altres règims personalistes de la regió: el poder descansa en una xarxa institucional àmplia que pot garantir continuïtat fins i tot en escenaris d’alta tensió.
Pel que fa a l’evolució del conflicte, Bourekba destaca que l’Iran aplica una doctrina de guerra asimètrica: "davant la superioritat militar d’Israel i dels Estats Units, opta per regionalitzar la confrontació i elevar-ne el cost atacant interessos i bases a diversos països, especialment al Golf". L’objectiu seria pressionar els actors regionals perquè forcin Washington a un alto el foc. En aquest context, els països del Golf esdevenen la peça clau: "poden optar per alinear-se amb els Estats Units o redoblar els esforços de mediació". Mentrestant, l’expert adverteix que la guerra suposa "una vulneració del dret internacional" i que la tebior d’alguns líders europeus erosiona "la credibilitat de la Unió Europea", amb riscos de seguretat que podrien fer-se sentir també a Europa en els pròxims anys.
