La Guerra a l’Iran ja es deixa notar a les nostres butxaques. Les dades avançades de l’IPC, publicades avui per l’Institut Nacional d’Estadística, confirmen que el cost de la vida a Espanya ha pujat un 3,3% al març respecte a l’any passat, impulsat sobretot per l’encariment dels combustibles. En només un mes, l’augment ha estat de l’1%. Un nou toc d’alerta que posa de manifest la necessitat urgent de reduir la dependència del gas i el petroli.
En aquest context, la Generalitat ha presentat un estudi que determina quina aportació energètica hauran de fer les comarques catalanes fins al 2050 en funció del sol i el vent disponibles. Ara, la pilota és a la teulada dels Ajuntaments, que han de decidir on permetran la instal·lació de plaques fotovoltaiques i aerogeneradors. El projecte ha estat ben rebut per l’empresariat català, que fa anys que avança cap a models més sostenibles sovint sense prou suport institucional.
La Comissió d’Energia de PIMEC ha participat directament en l’elaboració d’aquest estudi. El seu president, José Enrique Vázquez, subratlla que una planificació territorial clara és clau per desencallar els nombrosos projectes d’autoconsum que han quedat encallats per discrepàncies entre Ajuntaments i entitats mediambientals. Vázquez recorda que prop de la meitat de les pimes catalanes —entre el 40 i el 50%— ja contracten energia renovable, tot i que continua sent més cara que els combustibles fòssils.
Malgrat això, Catalunya encara depèn majoritàriament de l’energia renovable produïda a l’Aragó, territori que fa anys que aposta decididament per aprofitar el sol i el vent. Una dependència especialment crítica en un moment en què les guerres als països exportadors de gas i petroli fan fluctuar els preus al ritme de la geopolítica. A més, Brussel·les estudia retirar l’impost al CO₂ per protegir la indústria europea, una mesura que, paradoxalment, penalitzaria les empreses que més han invertit en sostenibilitat, que veurien com els seus preus deixen de ser competitius.
Un dels casos paradigmàtics és LC Paper, a Girona, dedicada a fabricar paper higiènic, de cuina i altres productes “tissue”. El seu director històric, Joan Vila, explica que la indústria paperera és altament intensiva en energia i que fa més d’una dècada que van iniciar una transformació profunda. Des del 2015 han obert un parc fotovoltaic i compren biomassa a una granja situada a només 19 km. Actualment ja cobreixen el 35% de la seva demanda tèrmica i tenen l’objectiu d’esdevenir 100% sostenibles l’any 2028.
Pel que fa a la rendibilitat, Vila assegura que la transició els permetrà reduir a la meitat el cost actual del gas, sempre que el conflicte internacional no s’allargui i que les polítiques europees no tornin a canviar les regles del joc.
