Còrsega és una de les grans desconegudes del Mediterrani, però per a qui la visita, deixa empremta. Així ho assegura el periodista de viatges i director del suplement Destinos d’El Periódico, Albert Falcó, que acaba de tornar d’un recorregut per l’illa.
Segons Falcó, l’illa francesa “sorprèn perquè no és la típica illa mediterrània”. “Trobes muntanyes enormes que cauen directament al mar, carreteres molt salvatges i pobles perduts entre boscos”, explica.
Una arribada especial: travessar el Mediterrani en ferri
El periodista va optar per una manera diferent d’arribar-hi: sortir des de Barcelona fins a Seta, al sud de França, i des d’allà embarcar en un ferri nocturn fins a Ajaccio.
“Hi ha un moment molt bonic, quan estàs arribant a Còrsega de matinada, surts a coberta i comences a veure les muntanyes de l’illa. Tens la sensació d’arribar a una illa encara bastant indòmita”, relata.
Ajaccio, Bonifacio i els paisatges que impressionen
Durant el viatge, Falcó destaca especialment ciutats com Ajaccio —la ciutat natal de Napoleó— i Bonifacio, situada sobre impressionants penya-segats blancs.
“Quan vaig arribar a Bonifacio em vaig quedar bocabadat. La ciutadella sembla suspesa damunt dels penya-segats”, assegura.
També recomana recórrer la costa en vaixell per contemplar “la magnitud d’aquests penya-segats” i descobrir platges d’aigües transparents “que semblen del Carib”.
Una illa amb identitat pròpia
Més enllà del paisatge, Falcó destaca la forta identitat corsa. “Els corsos tenen molt de caràcter i molt orgull. Es nota en la llengua, la gastronomia, la música i la manera de viure”, explica.
Precisament, la gastronomia és un altre dels punts forts del destí. “A Còrsega es menja estupendament bé. Hi ha excel·lents vins, embotits locals i formatges corsos”, afirma.
Després de visitar més de 150 països, Albert Falcó té clar que Còrsega ocupa un lloc especial entre les seves destinacions preferides.
Per al periodista, la combinació entre mar i muntanya és el gran atractiu de l’illa: “Pots banyar-te en una cala espectacular i, una hora després, estar caminant entre boscos de pins. Això no passa a gaires llocs”.
