El Consell de Política Fiscal i Financera ha donat aquest dijous llum verda al nou model de finançament autonòmic impulsat pel govern espanyol. La proposta ha quedat aprovada malgrat l'absència de la Comunitat de Madrid i les crítiques de les comunitats governades pel Partit Popular, i ara iniciarà la seva tramitació al Congrés dels Diputats.
La consellera d'Economia de la Generalitat, Alicia Romero, ha celebrat que la majoria de governs autonòmics del PP hagin acabat participant en la reunió després de setmanes de negociacions entre el Ministeri d'Hisenda i els populars.
En canvi, les comunitats governades pel PP han reiterat el seu rebuig al model acordat entre el PSOE i Esquerra Republicana. Consideren que afavoreix Catalunya i perjudica els territoris amb una menor capacitat de recaptació fiscal. La consellera d'Hisenda d'Extremadura, Elena Manzano, i el conseller gallec Miguel Corgos han reclamat la retirada de la proposta abans que arribi al Congrés.
L'aprovació al Consell era previsible, ja que el govern espanyol disposa del 50% dels vots i només necessita el suport d'una comunitat autònoma per tirar endavant una reforma d'aquest tipus. Ara bé, el recorregut parlamentari es presenta més incert. Per ser aprovada definitivament, la iniciativa necessitarà una majoria al Congrés similar a la que va fer possible la investidura de Pedro Sánchez.
En aquest context, Esquerra defensa que el nou model beneficia totes les comunitats i especialment Catalunya. El president republicà, Oriol Junqueras, sosté que la reforma ha de servir per dotar de més recursos els governs autonòmics perquè puguin reforçar serveis com la sanitat i l'educació.
Per contra, Junts per Catalunya manté l'esmena a la totalitat. El diputat Josep Maria Cruset insisteix que el seu partit només avalaria un sistema de concert econòmic similar al basc, que permetés a la Generalitat recaptar els impostos i decidir quina part es transfereix a l'Estat i a la resta de territoris.
Un dels punts centrals del debat és el principi d'ordinalitat, segons el qual les comunitats que més aporten al sistema no haurien d'acabar rebent menys recursos dels que els correspondrien pel seu pes econòmic. Tot i això, diversos experts coincideixen que perquè cap territori hi surti perdent serà necessari que l'Estat incrementi els recursos destinats al conjunt de les comunitats autònomes i compensi aquelles amb menys capacitat de recaptació. Una incògnita que quedarà condicionada per l'evolució de l'economia en els pròxims anys.
