Ens situem avui a la Barcelona medieval per explicar la història de Ramón Berenguer II.
Enveja entre germans
Corria l’any 1035 quan Ramón Berenguer I el vell governava la ciutat comtal. Aquest home es va casar tres vegades. Amb la primera, Elisabeth de Nimes va tenir un fill, Pere Ramón. Quan va morir, el comte es va tornar a casar, amb Blanca de Narbona. Només van estar un any casats i no van tenir fills. La tercera va ser Almodis de la Marca, qui li va donar dos fills bessons, Ramón Berenguer i Berenguer Ramón.
Tots dos van heretar a l’hora els mateixos títols però no oblidem que tenien un germà gran del primer matrimoni de Ramón Berenguer, el vell. Doncs bé, Pere Ramón, al veure que la mare dels bessons, Almodis, estava conspirant perquè fossin ells els únics que heretessin, va decidir matar-la.
Però tornem als dos germans. La rivalitat entre ells era evident, ja que tothom s’estimava a Ramón Berenguer i això generava gelosia al seu germà qui va decidir actuar.
Ramón Berenguer II i la seva esposa Mafalda van tenir un fill i per celebrar-ho van organitzar una cacera. En un moment, Ramón Berenguer es va separar del grup i Berenguer Ramón va aprofitar per matar-lo. Segons explica la llegenda, el falcó del cavaller Guillem de Queralt va ser el que va indicar on es trobava el cadàver. Ningú reconeixia els fets, però tothom tenia molt clar qui havia estat el culpable.
Berenguer Ramón va tornar a casa pensant que el tema s’oblidaria, però un dia va arribar una comitiva del Rei Alfons VI que va determinar que s’havia de batre en dol amb Guillem de Queralt. Aquest dol va ser a Burgos. Tot i que Ramón Berenguer va començar molt confiat, Guillem el va guanyar i el fratricida va acabar confessant el crim.
El rei el va perdonar i el va deixar governar fins que el seu nebot arribés a la majoria d’edat.
