"La llum ens manté vius per seguir respirant i per poder utilitzar les nostres màquines de suport vital per no morir asfixiats". Amb aquesta contundència explica Jordi Sabaté Pons, pacient d'ELA, la importància de l'electricitat. De fet, aquesta declaració la fa a través del dispositiu que té endollat a la seva cadira de rodes i que compta amb un generador de veu. En Jordi va passar nou hores sense llum i incomunicat. La seva dona, la Lucía Columbu, explica en declaracions a "La Brúixola" que quan va fallar el llum ella estava treballant i la cuidadora dels matins del Jordi va haver d'allargar el seu horari perquè la dona que s'encarrega d'atendre'l a les tardes no podia arribar al domicili.
La Lucía explica que "la bateria del respirador dura entre unes 10 i 12 hores, però no sabíem quan tornaria la llum i ho vam passar molt malament". A més, destaca que viuen a un tercer pis i que si haguessin necessitat anar a l'hospital haguessin requerit de l'ascensor, que tampoc funcionava.
El Jordi va estar nou hores incomunicat i la Lucía explica que "alguns malalts d'ELA han hagut d'anar a hospitals, però de moment tots estan bé".