Catalunya ja supera els 8,2 milions d’habitants i registra un nou màxim històric. Segons les dades provisionals de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a 1 d’abril del 2026, la població s’ha situat en 8,21 milions, amb un augment de prop de 72.000 persones en l’últim any. Tot i aquest creixement sostingut, la seva composició evidencia un canvi estructural profund: la societat catalana envellix i ho fa de manera accelerada.
Per primera vegada, una de cada cinc persones té més de 65 anys. Aquest col·lectiu ja representa el 20% del total i ha crescut en més de 35.500 persones en només un any, absorbint pràcticament la meitat de l’increment global. En paral·lel, la base de la piràmide demogràfica continua reduint-se: els menors de 15 anys encadenen dotze anys de descensos i ja només representen el 12% de la població. Aquest desequilibri s’accentua amb l’entrada progressiva dels baby boomers en edat de jubilació, fet que incrementa la pressió sobre el sistema de pensions.
En aquest context, la immigració s’ha consolidat com el principal motor del creixement demogràfic. Els residents amb nacionalitat estrangera ja representen el 19,3% de la població —prop d’1,58 milions de persones—, gairebé una cinquena part del total. El seu creixement ha estat molt superior al del conjunt de la població: des del 2019 han passat d’uns 1,1 milions a més d’1,5 milions de residents, un increment del 38,6%, mentre que la població catalana en conjunt només ha crescut un 7% en aquest període. A més, es tracta majoritàriament de persones en edat activa, especialment entre els 20 i els 50 anys, fet que explica el seu impacte directe en el mercat laboral.
De fet, els treballadors estrangers han guanyat un pes estructural en l’economia catalana. Segons Foment del Treball, ja representen 1 de cada 5 ocupats, amb un total de 773.000 persones. En l’última dècada, aquest col·lectiu s’ha duplicat i ha augmentat en prop de 400.000 treballadors, fins al punt que més de la meitat de la nova ocupació generada en aquest període ha estat coberta per població internacional. El president de la Comissió de Relacions Laborals de la patronal, Luis Pérez, destaca que aquesta aportació ha permès “absorbir el creixement de l’ocupació” i sosté que l’economia catalana “necessita aquesta aportació per continuar creixent”. En aquesta línia, Foment defensa mesures com la regularització de 150.000 persones estrangeres.
Més enllà del mercat laboral, aquesta aportació també té un efecte directe sobre el sistema de pensions. En un model de repartiment com l’espanyol, les cotitzacions dels treballadors actuals financen les pensions dels jubilats. L’arribada de població en edat de treballar amplia la base de cotitzants i contribueix, de manera temporal, a equilibrar l’impacte de l’envelliment. És, en aquest sentit, un mecanisme que ajuda a sostenir el sistema davant l’augment del nombre de pensionistes.
Ara bé, aquesta solució és parcial i limitada en el temps. Sense polítiques estructurals que incentivin la natalitat, redueixin la pobresa juvenil o ajustin el sistema, el desequilibri demogràfic persistirà. A llarg termini, el repte es reproduirà quan aquestes mateixes generacions arribin a l’edat de jubilació.
Catalunya creix i continua batent rècords de població, però el veritable canvi no és només quantitatiu, sinó qualitatiu: una societat més envellida, amb menys relleu generacional i cada cop més dependent de la immigració per sostenir tant l’economia com l’estat del benestar.
