Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili ha analitzat quins factors estan més associats a l'ús de pornografia durant l'adolescència. Els resultats mostren que el sexe és la variable amb més capacitat predictiva, seguida de l'ús problemàtic d'Internet, el consum de cànnabis i alcohol, el conflicte familiar i algunes conductes sexuals de risc.
La recerca, publicada a la revista Computation, s'ha fet a partir de l'enquesta Estudes 2023, amb una mostra de 33.543 adolescents d'arreu d'Espanya. Segons els investigadors, l'objectiu ha estat determinar quines variables personals, familiars, digitals i conductuals contribueixen més a predir si un adolescent declara haver vist o utilitzat pornografia durant els 30 dies anteriors.
Segons els resultats de la investigació, el sexe és, "amb diferència", la variable que més pesa en les prediccions, amb una probabilitat d'ús de pornografia més elevada entre els nois. L'edat també hi està associada, però té una importància predictiva menor. Després del sexe, el factor més rellevant és l'ús problemàtic d’Internet, que inclou comportaments com tenir dificultats per deixar d'estar connectat, dormir menys per estar en línia, descuidar obligacions o utilitzar Internet per escapar de preocupacions o emocions negatives. Els investigadors puntualitzen, però, que aquest indicador no equival a un diagnòstic clínic d'addicció a Internet.
El consum de cànnabis i alcohol, així com el conflicte familiar són altres factors. També hi tenen un pes menor algunes conductes sexuals de risc, com haver mantingut relacions sense preservatiu o haver tingut una relació sexual de la qual l'adolescent es penedís l'endemà. En canvi, el control parental mostra una contribució molt més limitada quan totes les variables s’analitzen conjuntament. Igualment, l'estudi també detecta diferències entre nois i noies. Entre els nois, el consum d'alcohol és el predictor més important un cop exclòs el sexe de l'anàlisi, mentre que entre les noies ho és l'ús problemàtic d’Internet.
L'equip investigador insisteix que els resultats mostren associacions i patrons predictius, però no permeten establir relacions de causa i efecte. Per això, els models no s'han de fer servir per diagnosticar, etiquetar o sancionar adolescents concrets, sinó per entendre millor el fenomen i orientar polítiques educatives i preventives.
