Segons l'actir Àlex Casanovas el teatre continua sent “una eina potent per reflectir la realitat i combatre un món injust, desigual i dividit”, tal com recull el manifest d’aquest 2026. En aquest sentit, ha recordat que històricament el teatre ha servit per denunciar situacions socials i qüestionar el poder, mantenint una funció crítica que encara avui és vigent.
La part fosca del teatre
Ara bé, aquesta capacitat transformadora conviu amb una realitat complicada dins del sector. Casanovas ha denunciat la precarietat laboral que afecta bona part dels professionals, especialment aquells menys visibles per al gran públic. “Només un petit percentatge pot viure amb estabilitat; la resta depèn de gires, bolos i programacions irregulars”, ha explicat .
A més, ha reclamat més suport institucional i una programació estable més enllà de Barcelona, tot assenyalant que moltes ciutats no disposen d’una oferta teatral continuada malgrat tenir equipaments adequats.
El teatre també és salut
Més enllà de la seva dimensió social, Casanovas també ha destacat l’impacte positiu del teatre en la salut emocional. Anar al teatre, ha dit, “obliga a sortir de casa, compartir una experiència i connectar amb els altres”, un fet especialment necessari en el context actual . En aquesta línia, ha defensat les arts escèniques com una forma de “teràpia col·lectiva” que hauria de tenir més reconeixement.
El sector també mira cap al futur amb reptes importants, com atreure el públic jove i millorar les condicions laborals de les noves generacions. Entre els avenços recents, Casanovas ha destacat la compatibilitat entre jubilació i feina artística o les negociacions per actualitzar el conveni del sector i incloure noves categories professionals.
Amb tot, el missatge és clar: el teatre continua sent una expressió artística única, viva i irrepetible, però necessita més suport per garantir-ne la sostenibilitat. “És cultura, però també és una necessitat”, ha conclòs.
