Les barreres lingüístiques continuen sent una realitat habitual als centres sanitaris catalans. Segons expliquen les investigadores Gema Rubio Carbonero i Sofía García-Beyaert, una gran part dels professionals no disposa de recursos d’interpretació professional i es veu obligada a recórrer a solucions improvisades. De les prop de 1.400 persones enquestades, moltes asseguren que mai han tingut accés a un servei professional d’interpretació o mediació lingüística. Això provoca que familiars, amics o eines de traducció automàtica acabin assumint un paper clau en consultes on sovint es tracten qüestions sensibles i transcendents per a la salut dels pacients.
Una comunicació que condiciona l’atenció sanitària
Les investigadores alerten que aquestes situacions poden tenir conseqüències importants. Quan l’intermediari no és un professional, es poden produir omissions, errors o filtres en la informació que afectin la comprensió del diagnòstic o del tractament. A més, en alguns dels casos observats durant la recerca, la conversa acabava centrant-se entre el personal sanitari i la persona que traduïa, deixant el pacient en un segon pla. Aquesta situació és especialment delicada en àmbits com la salut sexual i reproductiva, on la confidencialitat i la participació informada són fonamentals.
L’estudi també posa de manifest la manca de formació específica en comunicació intercultural dins del sistema sanitari. Segons les autores, no només cal disposar d’intèrprets professionals, sinó també formar els professionals de la salut perquè aprenguin a treballar en consultes a tres bandes i a gestionar les diferències culturals. Tot i l’existència de serveis com el 061 Salut Respon, que ofereix interpretació telefònica en més de 90 idiomes, bona part dels professionals assegura que no l’ha utilitzat mai o desconeix el seu funcionament.
Mirar cap als models internacionals
Les investigadores apunten que països com el Canadà, els Estats Units, Austràlia o diverses nacions nòrdiques disposen de sistemes molt més consolidats, amb serveis d’interpretació estables, professionals acreditats i protocols específics. Des del grup MIRAS, la voluntat és anar més enllà de la diagnosi i transformar els resultats de la recerca en programes de formació per a personal sanitari i per a intèrprets, amb l’objectiu de garantir que la llengua deixi de ser un obstacle en l’accés a un dret tan bàsic com la salut.
