Gairebé dos de cada deu catalans canviarien de seient al transport públic si al seu costat s’hi assegués una persona sense llar. És una de les dades de l’Informe territorial de l’Enquesta d’Indicadors Nacionals d’Aporofòbia, elaborat per AporoLAB amb la col·laboració de la Fundació “la Caixa”.
L’estudi també assenyala que un 8,5% dels catalans considera que les persones pobres són moralment inferiors o tenen problemes d’addiccions. A més, un 9,4% atribueix la pobresa a la mandra. Segons Flavio Comim, codirector d’AporoLAB i degà de l’IQS School of Management, aquestes actituds es relacionen amb la distància social i la manca de contacte entre persones de realitats diferents.
Els joves, el grup amb més actituds aporòfobes
L’informe apunta que els joves d’entre 18 i 24 anys són els que registren més respostes negatives. Comim ho vincula, entre altres factors, a la soledat, als canvis tecnològics i a unes relacions socials cada vegada més superficials.
L’expert alerta que l’aporofòbia no és un fenomen aïllat, sinó que pot agreujar altres desigualtats, com el racisme o la xenofòbia. Per això reclama que les administracions incorporin aquesta perspectiva a les polítiques públiques d’educació, salut, habitatge i inclusió social.
Comim defensa que cal avançar cap a polítiques d’equitat i tenir en compte la perspectiva de les persones més vulnerables. “El reconeixement de l’aporofòbia és important per poder pensar intervencions més efectives i equitatives”, assegura.
