L’estratègia aranzelària de Donald Trump segueix en marxa, tot i que ho fa amb canvis. Avui mateix s’han posat en marxa els aranzels a la Xina, i hem vist com el país asiàtic ha respost amb uns aranzels d’entre el 10 i el 15%. Tot i això, aquest dilluns, Trump posposava l'entrada en vigor dels aranzels als països veïns fins al març, després d’una conversa amb la seva homòloga mexicana, Claudia Sheinbaum. La presidenta Mexicana s'ha compromès a desplegar 10.000 agents de la Guàrdia Nacional a la frontera per impedir l'entrada de drogues. A canvi, Trump atura la decisió d'imposar a Mèxic aranzels del 25% als seus productes fins d'aquí a un mes. També el Canadà aplicarà el pla fronterer de 1.300 milions de dòlars per reforçar la frontera amb més helicòpters, tecnologia i personal, a canvi de no aplicar les tarifes.
Un perjudici pels ciutadans.
Tal com explica el professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Emili Vizuete, l'entrada en vigor d'aquests aranzels tindrà un efecte directe en els preus dels productes als Estats Units. I és que el país nord-americà és un dels que més exporta de tot el món. Però no només perjudicarà als ciutadans, ja que els països més exportadors també en patiran les conseqüències. I és que Mèxic o Canadà basen gran part de la seva economia en la venda de productes als Estats Units.
Resposta internacional.
A hores d'ara, la Xina ja ha anunciat aranzels com a resposta a les decisions de Donald Trump. I no serà l'únic país en aplicar-ne. Ja que Europa també treballa en una resposta a unes futures taxes per part d'EUA. Tot i que aquestes mesures poden portar una resposta en l'àmbit mundial, tal com explica Vizuete, difícilment canviarà el panorama econòmic mundial, que ara mateix es basa en les importacions i les exportacions internacionals.
