Alekséi Navalni ha mort en estranyes circumstàncies, una personalitat que el Kremlin ja havia deixat fora de joc fa dos anys, quan el va condemnar a trenta anys de presó, evitant així la seva carrera cap a la presidència del país. El director d'estudis de Ciències Polítiques de la Universitat Abat Oliba CEU, AquilinoCayuela, explica a 'La Brúixola' que "Putin no ha tingut cap mena d'objecció a l'hora d'eliminat un altre enemic polític". Tot i ser la màxima oposició que ha tingut Putin, el professor Cayuela assegura que la de Navalni "mai ha estat a prop de ser una oposició forta". Tot i això, el seu moviment va anar creixent arran de denunciar la corrupció i l'autoritarisme del règim.
Navalni, explica Cayuela, va guanyar una dimensió internacional quan l'estiu del 2020 va haver de sortir de la presó per rebre tractament, ja que l'havien enverinat. Així i tot, "quan es va recuperar, va decidir tornar a Rússia i es va anar convertint en una alternativa", diu el professor. La proposta de Navalni era la d'una Rússia liberal i comptava amb el suport de la Unió Europea i del món occidental.
La guerra d'Ucraïna enforteix Putin
"Ja fa temps que Putin ha acabat amb totes les alternatives", assegura AquilinoCayuela, que afegeix que "la guerra a Ucraïna l'ha enfortit i li ha facilitat engrandir la seva narrativa". Un conflicte que el 24 de febrer complirà dos anys i que està secundat per països potents com Xina, Iran o Corea del Nord. A més, cal tenir en compte que "econòmicament, el règim de Putin no s'ha enfonsat en absolut", assegura el professor, que també afirma que Vladímir Putin "guanyarà perquè no té cap alternativa" i que "ara, els seus pitjors enemics són la salut i l'edat".
