El desnonament de la Maricarmen, la veïna de 87 anys expulsada del pis on vivia des de feia setanta anys a Madrid, ha desencadenat una nova confrontació política entre la Generalitat i la Comunitat de Madrid sobre quina és la millor manera d'afrontar la crisi de l'habitatge.
La polèmica arriba després d'una jornada de mobilitzacions en diverses ciutats de l'Estat. Barcelona va ser una de les dotze ciutats on els sindicats de llogateres van convocar concentracions de protesta, amb unes 1.200 persones reunides davant la Delegació del Govern espanyol.
L'endemà, el debat s'ha traslladat al terreny polític. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha assegurat que per cada desnonament que es produeix a Madrid n'hi ha cinc a Catalunya i ha utilitzat el cas de Maricarmen per criticar les polítiques d'intervenció en el mercat de l'habitatge impulsades pels governs d'esquerres.
La resposta de la Generalitat no s'ha fet esperar. La consellera de Territori i Habitatge i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha acusat Ayuso de manipular les dades i ha defensat que Catalunya va aconseguir aturar 43 desnonaments durant l'últim trimestre, mentre que a la Comunitat de Madrid només se'n van evitar set. Segons Paneque, aquesta diferència és conseqüència directa de la intervenció de les administracions públiques per protegir les famílies vulnerables.
El xoc polític reflecteix dues visions contraposades sobre l'habitatge. D'una banda, Catalunya defensa la regulació del mercat del lloguer, l'ampliació del parc públic i les mesures per limitar l'especulació immobiliària. De l'altra, Madrid aposta per una menor intervenció pública i per donar més protagonisme al mercat.
Aquesta confrontació entre models també s'ha visualitzat recentment amb el trasllat de la fira immobiliària The District de Barcelona a Madrid, un moviment que molts actors del sector han vinculat a les regulacions impulsades a Catalunya.
Més enllà de l'intercanvi de retrets, el cas de la Maricarmen ha tornat a posar sobre la taula un debat de fons: fins a quin punt les administracions són capaces de garantir el dret a l'habitatge en un context de preus disparats, escassetat d'oferta i creixent tensió social.
