Jennifer García Carrizo, professora de la Universitat Rey Juan Carlos, explica a 'La Brúixola' com va superar els dubtes inicials per presentar-se a la missió Hypatia II, una expedició anàloga a Mart al desert d’Utah. Amb un perfil centrat en la comunicació científica, assegura que va canviar la mentalitat del "no hi encaixo" al "per què no?" i va trobar en la sostenibilitat un valor clau per aportar a la missió, demostrant que la ciència és també comunicar i fer-la accessible.
Durant els 14 diesd’aïllament, García destaca la intensitat de l’experiència i l’aprenentatge constant abans, durant i després de la missió. Explica que la simulació acaba sent immersiva fins al punt de sentir-se realment a Mart, i posa en valor el treball multidisciplinari, la convivència i la importància d’un objectiu comú. També subratlla el paper d’aquestes missions per avançar en investigació i, alhora, fer pedagogia científica.
L’experiència, recollida al llibre Misión Marte, també li ha servit per reflexionar sobre la desconnexió digital, el ritme de la vida quotidiana i la necessitat de compartir vivències per donar-los sentit. García reivindica trencar estereotips —com el de la científica amb bata— i visibilitzar el paper de les dones en la ciència, tot destacant la importància del treball en equip i de narrar la ciència perquè la societat la entengui i la valori.
