El catedràtic en Dret Constitucional de la Universitat de Granada, Agustín Ruiz Robledo, veu “dificultats” per encaixar la delegació competencial amb la Carta Magna, perquè considera que el pacte inclou qüestions d’estrangeria que són pròpies de l’Estat.
“Hi ha moltes dificultats per transferir a la Generalitat les competències d’immigració. D’entrada, és qüestionable que sigui només competències d’immigració, perquè quan la proposició inclou fronteres o expulsions són competències d’estrangeria”, explica el catedràtic.
Robledo, a més, qüestiona les formes de tramitar la delegació, perquè “es fa passar un projecte de llei per una proposició per esquivar l’informe del Consell d’Estat i, probablement, del Consell General del Poder Judicial”.
La professora de Dret Internacional de la Universitat Abat Oliba -CEU, Carme Parra, argumenta que l’article 150.2 de la Constitució avala la delegació competencial d’aquesta matèria, però assenyala que depèn del Congrés.
“L’Estat pot delegar competències a les Comunitats Autònomes, però a través d’una llei orgànica. I aquesta necessita la majoria absoluta de la cambra baixa”, ha dit Parra.
“És canviar un funcionari per un altre”
Sobre la possibilitat que Catalunya tingui una llei d’estrangeria pròpia, els experts no ho veuen factible, però sí que creuen que el Parlament hauria d'aprovar un reglament per desenvolupar les noves competències.
“Hi ha d’haver algun reglament, llei o sistema intern que explícit com desenvolupar les competències assumides, perquè no hi ha una normativa catalana”, manifesta la professora de Dret internacional de l’Abat Oliba- CEU.
Els juristes conclouen, ara per ara, que l’acord entre el PSOE i Junts es limita gairebé a l’àmbit administratiu, perquè “el govern català continuarà aplicant la mateixa llei estatal d’estrangeria i les mateixes normes”. “És canviar un funcionari per un altre”, sentència Carmen Parra.
El català podria ser imprescindible per obtenir el permís de residència?
Els experts assenyalen que hauria de ser un eventual reglament el que determinés la importància de conèixer la llengua catalana per obtenir el permís de residència. Tanmateix, ja avisen que “seria inconstitucional” demanar com a requisit parlar i entendre català. En tot cas, diuen, podria “buscar-se alguna fórmula” per “exigir un domini de la llengua en un termini determinat de temps”.