Els dies 22, 23 i 24 de maig, el Cercle d'Economia celebra la seva 39ª Reunió anual. Cada any, presenten una nota d'opinió als mitjans de comunicació una setmana abans que es celebri el certamen. En aquesta, hi exposen el tema central que protagonitzarà l'esdeveniment i, enguany, serà la productivitat. Concretament, la pèrdua de la productivitat del teixit econòmic catala.
Però el torn de preguntes dels periodistes han dirigit l'acte cap a una altra direcció. Fa quatre dies que es van celebrar les eleccions autonòmiques a Catalunya. I, en menys d'un mes, arriben els comicis europeus. Per tant, les jornades del Cercle arriben enmig d'un context post i pre electoral, on està en joc la formació d'un govern a Catalunya mentre els partits presentaran les seves propostes per representar Espanya des de Brussel·les (Bèlgica).
"Repoblar el centre"
Al ser preguntat per quin govern prefereix el Cercle, el seu president, Jaume Guardiola, no s'ha volgut mullar. Això sí en la nota asseguren que "es ressignen a la convocatòria d'unes noves eleccions. I, en temps de polarització política, demanen "forjar majories sòlides i estables que permetin fer polítiques ambicioses". Tot plegat, "per generar una transversalitat que permeti repoblar el centre".
Critiquen, també, la inestabilitat política a la qual ha estat sotmesa la ciutadania. Des de l'any 2010, s'han succeït cinc legislatures autonòmiques amb una duració mitjana de poc més de dos anys i mig, molt per sota dels quatre anys que marca la normalitat estatutària.
Així doncs, Guardiola entén els resultats del 12-M com una oportunitat per trencar amb els blocs, sobretot el nacionalista, que, al seu parer, "han dividit una mica la societat catalana". "La vida no és només l'eix nacional, hi ha moltes més coses".
Alhora ha negat cap contacte formal amb els partits i calendaritza les primeres reunions un cop celebrades les eleccions europees el proper 9 de juny. Pel que fa la reunió anual, fonts de l’entitat han confirmat a Onda Cero l’assistència de Pere Aragonès com a president en funcions.
Un declivi emmascarat
El Cercle d’Economia alerta de la caiguda de la productivitat del teixit econòmic català. Una problemàtica que centrarà la trenta novena reunió que celebren anualment. Enguany, al Palau de Congressos de Catalunya.
La renta per càpita a Catalunya disminueix any rere any. Una economia basada en el turisme, amb llocs de treball poc qualificats i sous baixos, i la dimensió de les empreses catalanes i espanyoles, majoritàriament pimes, dibuixa un quadre de productivitat baixa.
La renta per càpita a Catalunya disminueix any rere any. L’indicador macroeconòmic de productivitat i desenvolupament econòmic ens allunya dels països nòrdics, que ja lideren la Unió Europea. De fet, el Cercle d'Economia porta temps advertint dels riscos d'una baixa productivitat i assenyala que la distància amb la mitjana europea ha passat entre el 2000 i el 2022 del 6% al 12%.
Per revertir la situació, calen recursos. Per això, titllen d’inajornable la reforma del finançament autonòmic... al seu parer, profundament injust pel que fa la distribució de capital. El director general del Cercle, Miquel Nadal, reclama que "es tingui en compte el principi de ordinalitat i el cost de la vida".
Entre d’altres, proposen que les regions forals formin part de la quota de solidaritat. El País Basc és l’únic que millora pel que fa la productivitat i també ho atribueixin a l’estabilitat política. Que, per cert, no ha gaudit Catalunya els darrers anys.
