PROJECTE FETALIFE

BCNatal aconsegueix mantenir un fetus prematur en una placenta artificial durant 21 dies

A 'La Brúixola' parlem amb Elisenda Eixarch, coordinadora mèdica i científica del projecte FetaLife de BCNatal, després que l’equip hagi aconseguit mantenir en vida durant 21 dies un fetus prematur d’ovella dins d’un sistema d’incubadora líquida o placenta artificial

Redacción

Barcelona |

El projecte fetaLife ha assolit una nova fita en la recerca fetal en aconseguir mantenir durant 21 dies un fetus prematur d’ovella en un entorn que reprodueix les condicions de l’úter matern. L’avenç suposa gairebé duplicar els 12 dies de supervivència assolits pel mateix equip l’any 2023. Segons explica Elisenda Eixarch, aquesta millora ha estat possible gràcies a l’optimització dels protocols mèdics i a importants innovacions tecnològiques en sistemes de monitorització, circuits extracorporis i manteniment de l’entorn fetal.

L’objectiu del sistema és permetre que els òrgans dels fetus extremadament prematurs puguin continuar madurant en unes condicions molt similars a les de la gestació. Actualment, la tecnologia reprodueix tant l’ambient líquid protector de l’úter com les funcions principals de la placenta, aportant oxigen, nutrients i hormones a través del cordó umbilical. Els investigadors també han pogut demostrar que els animals que passen per aquest sistema poden continuar desenvolupant-se amb normalitat després del naixement, com és el cas de la Gaia, una ovella que va completar el procés amb èxit.

La mirada ara està posada en l’aplicació clínica en humans, especialment per a prematurs extrems de 24 a 26 setmanes de gestació, que sovint presenten seqüeles importants a llarg termini. Tot i que l’equip considera que bona part dels reptes tecnològics estan resolts, encara cal completar les exigències reguladores, obtenir nous recursos econòmics i continuar treballant en els aspectes ètics del projecte. Si tot avança segons el previst, els primers estudis en humans podrien començar entre 2028 i 2029, mentre que una aplicació clínica generalitzada no s’espera abans del 2035.