La Generalitat ha celebrat l’aprovació del Decret de Regularització d’Emigrants per part del Consell de Ministres, una mesura que podria permetre regularitzar unes 150.000 persones a Catalunya. El govern de Salvador Illa defensa el decret com una oportunitat per reconèixer drets i també deures a persones que ja viuen i treballen al país. La portaveu de l’executiu, Sílvia Paneque, ha remarcat que l’autorització tindrà una durada d’un any i s’adreça tant a persones en situació irregular com a sol·licitants de protecció internacional que ja fossin a l’Estat abans de l’1 de gener del 2026, sempre que no tinguin antecedents penals ni suposin una amenaça per a la seguretat pública.
Tot i aquest requisit, el Partit Popular s’oposa a la regularització. A 'La Brúixola', el seu secretari general a Catalunya, Santi Rodríguez, ha criticat que en alguns casos el certificat d’antecedents del país d’origen es pugui substituir per una declaració responsable, cosa que —segons ell— converteix el sistema en un “colador”. Els populars rebutgen les regularitzacions massives i alerten que poden generar un efecte crida i incentivar la immigració irregular. El PP defensa el control efectiu de fronteres i regularitzacions cas per cas, avaluant la trajectòria i la voluntat d’integració de cada persona.
Des d’una posició diametralment oposada, el moviment Regularización YA ha qualificat el decret de victòria fruit d’anys de lluita i pressió social. La seva portaveu ha defensat que el govern assumeixi la responsabilitat de demanar la documentació als països d’origen quan les persones no hi poden accedir, i valora positivament que no s’exigeixi contracte de treball ni padró com a condició general. Tot i això, alerten que col·lectius com les persones apàtrides han quedat fora del procés i denuncien la contradicció d’una regularització extraordinària que conviu amb els centres d’internament i les deportacions. El repte, asseguren, serà aplicar el decret amb garanties i dignitat, en un context de creixement del discurs d’odi.
