La tasca dels psicòlegs especialitzats en emergències i catàstrofes és tan necessària com delicada. Tal com explica Andrés Cuartero, director del Màster en Psicologia d’Emergències i Catàstrofes de la Universitat de Barcelona, "aquest suport arriba després de l’atenció mèdica immediata, però cada vegada té més presència en les primeres fases posteriors a una tragèdia", sobretot quan la situació s’allarga o afecta un gran nombre de persones.
Els estudis en neurociència i trauma han demostrat que la manera com s’afronten els primers moments després d’un succés extrem "és clau per prevenir problemes psicològics a llarg termini". En situacions de xoc, confusió o desorientació, l’acompanyament psicològic ajuda les persones a "recuperar capacitats bàsiques" com comunicar-se, prendre decisions i mantenir una mínima autonomia, elements que actuen com a factors de protecció emocional.
Cuartero destaca que no existeix una "resposta única" per a totes les víctimes. Cada persona viu la tragèdia des d’un lloc diferent i té necessitats específiques. Per això, la intervenció ha de ser sensible i respectuosa: "l’ajuda s’ofereix, però mai s’imposa". Tot i que una minoria requerirà un acompanyament terapèutic prolongat, la majoria podrà reconstruir la seva vida amb el suport de l’entorn proper i els recursos personals, sempre que se sentin acompanyats i compresos des del primer moment.
