En una entrevista al Notícies Migdia, Joan Gabriel Talarn ha explicat que l’hidrogen verd s’obté a través de l’electròlisi de l’aigua, que s’abasteix d’energies renovable i no emet diòxid de carboni. “És indiscutible que per fer la transició energètica s’ha fer una aposta pels parcs eòlics i l’energia solar fotovoltaica i això passa per aprofitar les cobertes dels polígons industrials i terrenys amb baix valor agrològic”, ha apuntat el vicedegà del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona.
Un cost més elevat
Un dels obstacles perquè l’hidrogen verd, ja consolidat en la indústria petroquímica i metal·lúrgica, es converteixi també en un combustible d’ús particular és el preu. “Ara mateix el 99% de l’hidrogen que s’utilitza és gris (emissió de diòxid de carboni) i té un cost de dos euros per quilo, mentre que el verd costa 5 euros per quilo”. Talarn reconeix que aquesta diferència econòmica fa difícil el canvi però confia en què les penalitzacions per les emissions del CO2 i l’abaratiment de la producció de l’hidrogen verd permeti fer-lo més competitiu. També ha recordat que el pla nacional de l’energia apunta a que l’any 2030 el 40% ha de ser d’origen renovable i al 2050, el 100%.
Més infraestructures
Els beneficis de l’hidrogen verd són evidents, segons Talarn. “Es pot emmagatzemar, transportar en tancs d’hidrogen comprimit, recàrrega ràpida dels vehicles, ens dóna més autonomia”. El problema és que calen més infraestructures: “Ens manca el desplegament de la xarxa d’hidrogeneres per fer càrregues, s’està desenvolupant tecnologia per millorar processos, i, en l’àmbit des vehicles, hi ha pocs models al mercat, tot i que, sobretot, s’aplicarà al transport de vehicles pesats o vaixells".
La Vall de l'Hidrogen a Catalunya
Talarn ha destacat que a Catalunya s’han endegat diverses iniciatives per impulsar aquesta energia. La Vall de l’Hidrogen de Catalunya, amb el suport de la Generalitat, la URV i el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona, és convertir-se “en un pol estratègic de l’hidrogen verd al sud d’Europa”, per les condicions climatològiques (amb sol i vent) i pel seu ús al sector petroquímic de Tarragona”. L’objectiu de la Vall és aglutinar tots els projectes en aplicacions industrials i de mobilitat i transferir aquest coneixement entre diferents agents implicats.
