Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. La Intel·ligència Artificial està suposant una gran revolució en l'àmbit de la salut amb avantatges importants per al treball dels professionals i l'atenció dels pacients, suposant significatives innovacions en qüestions relacionades amb el diagnòstic i el tractament. Però, quines són les properes fites en la recerca en aquest àmbit i quines noves aplicacions poden sorgir en el futur més proper? Pot servir per prevenir malalties i millorar els tractaments? Quins beneficis tangibles té per a professionals i pacients? Carles Aguilar parla amb Ana Jiménez, Responsable d´Intel·ligència Artificial de Quibim i Enginyera de Telecomunicacions i Biomèdica per la Universitat Politècnica de València.

Els disruptors endocrins són una sèrie de substàncies químiques capaces d'alterar el sistema hormonal de l'organisme humà i generar-ne la disfunció, cosa que pot contribuir, juntament amb altres factors, a diferents malalties relacionades amb la salut reproductiva de la dona, trastorns de la funció reproductora masculina, malalties neurològiques, trastorns metabòlics, càncer de tiroide o trastorns cardiovasculars. què són? Per què armen tant enrenou i se'n parla cada dia més? Carles Aguilar parla amb Mar Santamaria, Responsable d'Atenció Farmacèutica de PromoFarma

En els darrers anys, l'avenç en el coneixement de la microbiota intestinal ha demostrat que és clau en el desenvolupament i l'estat de salut de l'ésser humà, amb funcions específiques que contribueixen al bon funcionament de l'organisme. Entre altres, la microbiota és indispensable per al correcte creixement corporal, el desenvolupament de la immunitat i la nutrició. La composició de cada microbiota intestinal és única i varia segons diferents factors. Sobre alguns no podem actuar directament com la genètica, el component anatòmic del tracte intestinal, l'edat gestacional, el mode de naixement o l'edat; tanmateix, el nostre estil de vida és també un dels factors clau, sobre el que sí que podem actuar. Ens ho explica el Dr. Josep Just, Digestòleg i Assessor Mèdic d'En Bones Mans

Existeixen força evidències que indiquen que les persones amb trastorns mentals tenen una expectativa de vida considerablement més curta, d’uns 10 anys menys, que la població general. A més, el risc de mort prematura ha augmentat en els últims anys en aquest col·lectiu. Malgrat això, fins avui dia mai s’havia analitzat si la situació també es reproduïa al nostre territori i si els factors associats a un major risc eren els mateixos. Un equip del Parc Sanitari Sant Joan de Déu · Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) han analitzat les dades dels registres de salut dels pacients hospitalitzats i atesos en centres ambulatoris en la regió de Catalunya per determinar si hi havia una associació entre els trastorns mentals i el risc de mort prematura, i quins factors podien jugar un paper determinant. L’equip de treball ha analitzat les dades de més de 500.000 persones més grans de 18 anys ateses pel Servei Català de Salut entre l’1 de gener del 2005 i el 31 de desembre del 2016, diagnosticades amb almenys un dels següents trastorns de salut mental: esquizofrènia, trastorn de l’estat d’ànim, trastorn delirant, psicosi, ansietat, estrès, reacció d’adaptació o depressió. Carles Aguilar entrevista a la Dra. Beatriz Olaya, Dra. en Psicología i Investigadora del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

Programa La Ciutat d'Estiu amb Jaume Mas

Torna a escoltar 'Notícies migdia' d'Onda Cero Catalunya, amb Ricard Jiménez

Recupera el programa sencer de 'La Brúixola d’Estiu' amb Lola Surribas

A La Brúixola del Radioestadio d'avui, amb Alberto Fernández i Oriol Tortajada parlem de la lesió de Pedri.

Programa La Ciutat d'Estiu amb Jaume Mas

Torna a escoltar 'Notícies migdia' d'Onda Cero Catalunya, amb Ricard Jiménez

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. L'esclerodèrmia o esclerosi sistèmica és una malaltia poc prevalent, de caràcter autoimmune, que afecta el teixit connectiu de l'organisme i produeix enduriment a la pell (augment de la producció de teixit connectiu); a més de poder provocar-ho també als vasos sanguinis i en alguns òrgans interns. Concretament, “l'afectació digestiva és la segona més freqüent després de la cutània en aquests pacients. Entre un 70 i 90% presentaran símptomes després de dos anys de la instauració del fenomen del Raynaud. A més, pot afectar qualsevol tram de l'aparell digestiu des de la boca fins a l'anus, sent els símptomes més freqüents: el meteorisme, dolor epigàstric, abdominal, nàusees, distensió abdominal, disfàgia, diarrees, restrenyiment, pèrdua de pes i incontinència fecal entre d'altres . Carles Aguilar entrevista el Dr. Ivan Castellví, Portaveu de la Societat Espanyola de Reumatologia i Reumatòleg de l'Hospital Universitari de Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

Metges internistes de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) criden l'atenció sobre la importància d'una nutrició adequada per mantenir un bon estat de salut, prevenir malalties i evitar complicacions de patologies cròniques en cas que ja es pateixin. En aquest sentit, criden especialment l'atenció sobre la importància que té el cribratge i la valoració nutricional en l'avaluació clínica dels pacients que ingressen a l'hospital per prevenir, garbellar i tractar la sarcopènia (disminució de la massa i força muscular) i la desnutrició, ja que un maneig nutricional adequat ajuda a millorar el pronòstic dels pacients i de les patologies tractades i a modificar el curs de les malalties. Així mateix, ofereixen consell a la població general per millorar els seus hàbits nutricionals i d'exercici per tal de preservar-ne la salut. Parlem amb la Dra. Juana Carretero, Presidenta de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI)

Parlem del nou concepte de l'home light, és a dir, de l'home sense factors de risc cardiovascular. Ens ho explica el Dr. José Abellán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d'Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular.

Els divulgadors i organitzacions dirigides a desmuntar les pseudoteràpies es veuen enfrontats amb cada vegada més freqüència a demandes judicials, insults i fustigació en xarxes socials. Per advertir sobre les pràctiques que utilitzen els venedors de teràpies perilloses per a la salut, l'Institut Salud sin Bulos ha dut a terme el “Decàleg de tàctiques de les pseudoteràpies per fer callar els crítics”, document que ja està disponible en línia. Les demandes judicials són un dels recursos més utilitzats per les organitzacions que estan darrere de les pseudoteràpies. Parlem amb Ricardo Mariscal, Responsable de Relacions Institucionals de Salud sin Bulos.

A Espanya s'estima que un milió de persones pateixen migranya crònica i més de quatre milions migranya episódica, afectant en el 80% dels casos les dones. A nivell mundial, és la tercera malaltia més prevalent del món i el trastorn neurològic més discapacitant entre els 16-50 anys]. Així mateix, les dades evidencien que el 95% dels pacients triga de mitjana més de sis anys a rebre un diagnòstic i el 40% està sense diagnosticar. La migranya no és només un mal de cap, els pacients pateixen símptomes altament incapacitants que poden arribar a limitar-ne la funcionalitat i afectar greument la seva qualitat de vida, influint negativament en diferents àmbits a nivell personal, laboral, així com en els seus estudis, ja que en la majoria de casos, comença a edats joves. Carles Aguilar parla amb el Dr. Pablo Irimia, Coordinador del Grup d'Estudi de Cefalees de la Societat Espanyola de Neurologia i Consultor del Departament de Neurologia de la Clínica Universitat de Navarra.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. A l'informe realitzat per Cardioalianza 'Les malalties cardiovasculars a Catalunya: pla de prioritats per a la millora de la prevenció i l'atenció sanitària', pacients, professionals sanitaris i polítics advoquen per prioritzar la universalització de la rehabilitació cardíaca a Catalunya. L'informe analitza les necessitats no cobertes de la salut cardiovascular al sistema sanitari, centrant-se en la necessitat d'avançar en la promoció i el diagnòstic de les malalties cardiovasculars, en la millora de la continuïtat assistencial, la universalització de la rehabilitació cardíaca i proporcionant més informació i formació al pacient. Les malalties cardiovasculars són responsables del 32% de les morts a tot el món, cosa que equival a aproximadament 17,9 milions de morts a l'any. A Catalunya el 2020 van ser la primera causa de mort entre les dones i la segona entre els homes. Carles Aguilar entrevista Tomàs Fajardo, President de CardioAlianza.

Un estudi sobre l’ús dels telèfons mòbils mostra que la nostra suposada dependència d’aquests aparells és una conseqüència de la nostra necessitat de socialitzar. Veiem cada dia persones que es passen hores i hores sense apartar la vista del mòbil, enviant missatges constantment i comprovant cada pocs minuts el que els seus coneguts comparteixen a les xarxes socials. Habitualment, aquesta actitud s'ha considerat una mostra de conducta antisocial, i nombrosos assajos han explorat els problemes psicològics que podria comportar aquesta suposada addicció al mòbil. Això que l'addicció al mòbil fa als joves No obstant, un estudi recent planteja la possibilitat que hàgim enfocat malament aquesta qüestió. I assenyala que, de fet, podria ser un exemple de conducta hipersocial. Ens ho explica el Dr. Rafel Guayta, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública.

L´estimulació cerebral profunda demostra beneficis a llarg termini en pacients amb depressió resistent al tractament. Un grup d'investigadors de l'Institut de Recerca de l'Hospital Santa Creu i Sant Pau - IIB Sant Pau ha publicat a la revista The Journal of Clinical Psychiatry els resultats amb la sèrie de pacients més llarga d'Europa que demostren que aquesta tècnica de neuromodulació quirúrgica és eficaç i segura a llarg termini, beneficiant més de la meitat dels casos. Sant Pau ha estat pioner a Europa en fer aquesta tècnica, que actualment s'ofereix com a alternativa d'ús compassiu als pacients més greus que no han mostrat resposta a cap altre tractament. L'estimulació cerebral profunda va produir una millora significativa i duradora en la majoria dels pacients estudiats, cosa que reforça la possibilitat que aquesta tècnica pugui ser una alternativa per a aquells que pateixen depressió greu i resistent al tractament convencional. Carles Aguilar parla amb el r. Javier de Diego, Psiquiatre de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i Investigador a l'Institut de Recerca de Sant Pau del CIBERSAM.

Sant Pau inicia un Programa de Cirurgia Robòtica multidisciplinari que inclou cinc equips quirúrgics. L’Hospital de Sant Pau ha iniciat el seu Programa de Cirurgia Robòtica incorporant el model més avançat del robot quirúrgic Da Vinci del mercat (Da Vinci Xi IS4000). Són cinc els equips quirúrgics encarregats de desenvolupar el programa: Cirurgia Hepatobiliar i Pancreàtica (HBP), Bariàtrica i Esofagogàstrica, Còlon i Recte, Ginecologia i Cirurgia Toràcica (CTO). La cirurgia robòtica és el màxim exponent d'un desenvolupament tecnològic quirúrgic avançat i la seva incorporació suposarà millorar la qualitat assistencial als usuaris, optimitzant els resultats de les intervencions quirúrgiques fetes amb aquests equips, amb múltiples beneficis clínics per a pacients i per a cirurgians. La cirurgia robòtica combina els avantatges per al pacient, amb una cirurgia mínimament invasiva que molts cops suposa menys dolor postoperatori i una estada hospitalària més curta; i per al professional, ja que la capacitat de moviment dels braços robòtics del Da Vinci Xi comporta més facilitat per reproduir els moviments que es farien en cirurgia oberta, especialment en l’àmbit de les sutures, tot això combinant una millora ergonòmica i una visió molt superiors. Carles Aguilar entrevista a Montse Serra, Supervisora de Bloc Quirúrgic de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

Recupera el programa sencer de 'La Brúixola d’Estiu' amb Lola Surribas