enquesta

Segons l’informe anual de la Síndica de Greuges de Barcelona han augmentat les queixes per la falta d’agents de la Guardia Urbana. Els ciutadans denuncien la falta de resposta i de presència policial especialment a les nits, en casos de sorolls, però també en discussions, baralles i enfrontaments amb usuaris de pisos turístics i molèsties per actituds incíviques. Algunes de les queixes son de persones que van trucar al 092 i no van aconseguir que la policia local fes acte de presència, com un cas de violència masclista a Nou Barris, en què ni es va personar.

L’informe de la Síndica conclou que “hi ha un dèficit d'atenció en el servei que fa que hi hagi ciutadans que, legítimament, es considerin desatesos quan demanen excepcionalment la intervenció de la Guàrdia Urbana”. Per aquest motiu, la Síndica reclama que s’ampliï la presència de la Guàrdia Urbana després de dos anys de congelació de plantilles i més col·laboració amb els Mossos d'Esquadra.

De fet, l’Ajuntament acaba de convocar 169 places (49 de les quals destinades a agents d'altres cossos policials) però la legislació espanyola no permet ampliar la plantilla, només cobrir les places vacants. Una mesura que la Síndica també considera que contribueix encara més a una situació de desatenció en una ciutat complexa com Barcelona. Els nous agents s’incorporaran a la plantilla a mitjans de 2018 després d’un curs de formació de nou mesos a l’Escola de Seguretat de Catalunya.

Mentrestant, l’índex de delinqüència a tot Catalunya va baixar un 2% el 2016 menys a la Regió Policial Metropolitana Barcelona on va augmentar un 0,90% segons el darrer balanç del departament d’Interior de la Generalitat.

Què opines? Cal més presència policial a Barcelona? Hi ha suficients agents de la Guardia Urbana? Hi ha prou amb cobrir les vacants o cal ampliar la plantilla?

Participa i escolta totes les opinions al programa 'La Ciutat' amb Albert Lesan, de dilluns a divendres de 12.30 a 14h.

Els ciclistes de Barcelona tornen a estar en el punt de mira arran de l’increment d’accidents de bicicletes. Segons la Síndica de Greuges de Barcelona, durant el 2016 es van produir 812 accidents, el que representa un augment del 20% en un any i del 55% des del 2011, una tendència general a tot Catalunya. Unes dades que tornen a posar en dubte la convivència entre cotxes, vianants i bicicletes.

Precisament, tot just fa un any de l’accident en què va morir la diputada al Parlament, Muriel Casals. A més, el 2016 van morir 3 ciclistes en accidents de trànsit a Barcelona. Concretament, l’Agència de Salut Pública de Barcelona ha detectat 38 ‘punts de negres’ de la circulació en bicicleta que encapçala la cruïlla entre el Passeig Sant Joan i la Diagonal. A tot això, l’Ajuntament vol crear 192 quilòmetres més de carrils bici i arribar el 2018 a una xarxa de 308 quilòmetres. Cal ampliar la xarxa o millorar la seguretat?

Amb l'objectiu de reduir la sinistralitat, la Síndica Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha fet una sèrie de recomanacions al govern d’Ada Colau. Es tracta de propostes polèmiques com ara crear una assegurança obligatòria a tercers, recuperar las matrícules per a les bicicletes o restringir els carrils de doble sentit. Creus que són mesures útils per reduir els accidents? Les bicicletes s’estan convertint en un problema? Com resoldries la convivència entre ciclistes, vehicles i vianants? Falten més carrils bici? Cal més educació viària? Què opines?

Participa i escolta totes les opinions al programa 'La Ciutat' amb Albert Lesan, de dilluns a divendres de 12.30 a 14.00h.

La nova llei de canvi climàtic que prepara la Generalitat de Catalunya preveu un nou impost per als cotxes més contaminants amb el que recaptarà uns 75 milions d’euros l’any. La mesura s’aplicarà a partir del 2018 als vehicles matriculats a Catalunya que hauran de pagar en funció del diòxid de carboni (CO2) que emetin. Els propietaris dels vehicles que produeixin més de 160 grams de CO2 per quilòmetre pagaran més de 80 euros l’any, mentre que quedaran exempts aquells que emetin menys de 120 grams.

Es tracta d’una mesura pionera a Espanya que pretén incentivar canvis en el parc de vehicles i que els ciutadans apostin per vehicles més nets. Entre altres mesures, a més, es vol restringir el trànsit a l’àrea metropolitana de Barcelona i a les comarques del Vallès en dies de forta de pol·lució. Aquesta restricció afectarà especialment els vehicles més contaminants a les rondes barcelonines i a l’interior de la ciutat que no podran circular entre les 8h i les 20h si s'aprova una proposta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que, per tirar endavant, necessita el suport de la Generalitat i del govern municipal d’Ada Colau.

Aquest veto de 12 hores, que s’aplicaria en episodis de màxima contaminació atmosfèrica, forma part d’un total de 33 mesures i un pressupost de 46 milions d’euros destinats a lluitar contra l’impacte ambiental del trànsit. En aquest sentit, la Generalitat ha convocat pel proper 24 de febrer una cimera al més alt nivell institucional per prendre decisions entre totes les administracions implicades. I tu, què opines? Veus justificat crear noves taxes econòmiques? Cal castigar el trànsit privat o és més important millorar abans el transport públic?

Participai i escolta totes les opinions al programa 'La Ciutat' amb Albert Lesan, de dilluns a divendres de 12.30 a 14h.

Catalunya intentarà reduir el preu dels pisos de lloguer amb bonificacions fiscals i ajudes als propietaris que fixin preus justos. La intenció de la Generalitat de Catalunya és la creació d’un índex de preus que serveixi de referència als ajuntaments o el mateix Govern per concedir bonificacions, per exemple, en l’impost de béns immobles (IBI). Així es vol frenar l’elevada pujada dels preus que a Catalunya ha arribat al 14%, el doble que la mitjana estatal, i ha convertit Barcelona en la ciutat amb el lloguer més car d’Espanya.

Per això, molts ajuntaments reclamen una legislació que acabi amb aquesta nova bombolla immobiliària i aturi l’especulació amb una regulació del lloguer, com fan ciutats com París o Berlín, per evitar que molts veïns hagin de marxar dels seus barris.

Una proposta que topa amb la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) de caràcter estatal i amb els propietaris d’habitatges que son contraris a la intervenció pública del mercat lliure dels pisos de lloguer. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona ja va aprovar l’estiu passat una proposició per regular aquest mercat amb el suport de tots els partits, excepte el vot en contra del PP i l’abstenció de C’s.

El gol de Jordi Alba no concedit al Betis-Barça ha tornat a posar d'actualitat el debat sobre l'aplicació de la tecnologia al servei de l'arbitratge a la Lliga de futbol espanyola. Creieu que és necessària la seva implantació? Penseu que alentiria el joc? Hi esteu a favor o en contra?

Deixa el teu comentari i recorda que tota l'actualitat del futbol la pots escoltar de dilluns a divendres a l'Ona Esportiva d'Onda Cero Catalunya de 15:15h a 16h i de 19:05h a 20h. Participa-hi a través del nostre Twitter (@onaesportiva) o a Facebook.

Malgrat les queixes dels veïns del Poblenou, l'Ajuntament de Barcelona vol implantar més superilles en altres barris de la ciutat per alliberar espais de cotxes. Segons el Pla de Mobilitat Urbana (PMU), aprovat per l'anterior consistori barceloní, la intenció és fer 503 superilles que alliberaran de cotxes prop de set milions de metres quadrats, uns 700 camps de futbol. Però el pla pilot implantat al Poblenou, que engloba nou illes, ha rebut moltes crítiques de veïns, comerciants, associacions i partits perquè ha eliminat aparcaments, ha canviat recorregut d'autobusos, ha limitat la direcció dels vehicles i ha provocat "bucles" circulatoris amb més problemes de trànsit i mobilitat als carrers del voltant de la superilla.

Els partits de l'oposició, CiU, C's i PP consideren que la superilla és un nyap fruit de la improvisació i demanen al govern municipal d'Ada Colau que rectifiqui i retiri la superilla pels problemes generats amb els veïns. L'Ajuntament, per contra, vol exportar l'experiència als barris de Sant Antoni, Esquerra de l'Eixample, Camp d'en Grassot, Les Corts i Horta.

El govern municipal d’Ada Colau vol aprovar una normativa més restrictiva per regular la presència d’hotels, albergs i apartaments turístics a Barcelona. La intenció es aprovar al ple municipal del proper divendres 27 de gener l’anomenat Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) amb el suport de Barcelona en Comú, PSC, ERC i l'abstenció de la CUP perquè el pla es pugui portar a terme. Per contra, l’oposició (CiU, C's i PP) demanen una modificació del pla i critiquen la improvització del govern. El pla amplia les zones (Vila Olímpica, Poblenou o el 22@) on no es podran construir més hotels ni allotjaments per a turistes. Si abans del mes de març no s’ha aprovat un nou pla per regular el turisme, vencerà la moratòria municipal d’un any a la concessió de noves llicències turístiques, que ha congelat molts projectes, i els promotors d’hotels podran tornar a demanar llicències d’apertura, que si compleixen amb les condicions legals, no podran ser denegades per l’Ajuntament.

El proper diumenge 26 de juny estem convocats a unes noves eleccions generals després del fracàs dels partits per posar-se d'acord per la investidura d'un president del govern espanyol d'entre els candidats sorgits de les urnes el passat 20 de desembre del 2015.

Cues i aglomeracions de passatgers, combois i andanes atapeïdes d'afectats per la primera jornada de la vaga que els treballadors del metro fan des d'aquest dilluns fins el proper dijous 2 de juny. Segons els serveis mínims establerts per la Generalitat fins dimecres només circularan el 40% dels trens entre les 7h i 9h i entre les 16h i 18h, mentre que dijous 2 el servei es reduirà al 20% entre les 9.20h i 12.20h i al 40% entre les 17h i 20h. A més, el dimecres 1 i dijous 2 la vaga coincidirà amb l'inici del multitudinari festival de música urbana 'Primavera Sound' que se celebra al Parc del Fòrum de Barcelona amb més de 190.000 visitants.

La fiscalia ha obert una investigació a l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, per si va malversar fons en pagar el lloguer de l'anomenat "Banc Expropiat", l'espai ocupat del barri de Gràcia desallotjat dilluns pels Mossos d'Esquadra per ordre judicial. L'exalcalde assegura que la decisió s'ajusta a la llei i a l'interès general i diu que es va prendre per "guanyar temps" per arribar a un acord amb els okupes i trobar una solució dialogada i pacifica a la seva marxa de l'espai, i per evitar els possibles aldarulls i accions violentes que podria causar un desallotjament policial. El consistori va pagar un contracte de lloguer amb l'empresa propietària del espai ocupat i li va pagar 65.500 euros per un any de lloguer fins que va expirar el contracte a finals del 2015 i el nou equip de govern d'Ada Colau va decidir no renovar-lo.