enquesta

Coincidint amb l’equador de la formació del govern de Barcelona, el dimarts 13 de juny, volem saber què opinen els oients d’Onda Cero. Quina nota poses a Colau i la seva gestió al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona?

Coincidint amb l’equador del govern municipal d’Ada Colau volem saber quins son els problemes que preocupen més als barcelonins dos anys després de la formació del govern de ‘Barcelona En Comú’ el 13 de juny del 2015.

Segons el darrer Baròmetre semestral de l’Ajuntament de Barcelona, les qüestions que més preocupen als ciutadans son el turisme, l’atur, la contaminació, la mobilitat, l’habitatge, la seguretat i la pobresa.

L’atur i les condicions de treball es mantenen en el primer lloc del rànquing però el factor del turisme i la contaminació s’han convertit en una de les principals preocupacions dels barcelonins. Concretament, el turisme ha doblat el seu índex de preocupació ciutadana, el que indica un canvi de tendència.

Precisament, la gestió del turisme és un dels principals fronts oberts per l’equip de govern des que va arribar a l’alcaldia. El Pla d’Allotjaments Turístics, la connexió del Tramvia per la Diagonal, les obres del nus de les Glòries o la proliferació del top manta, son algunes de les qüestions que han marcat fins ara el mandat d’Ada Colau. Assumptes dels què en parlarem el proper 13 de juny, dos anys després de la constitució de l’actual govern barceloní, al programa especial 'Barcelona, a debat' que farem des del Palau de la Virreina amb els portaveus i caps de tots els grups municipals: Barcelona en Comú, PSC, PDeCat, ERC, C’s, PP i la CUP.

I tu, què opines? Quin és el problema que preocupa més als barcelonins? Digue’ns quina es per tu la qüestió més important i farem un rànquing dels temes principals que haurien de figurar dins la carpeta de l’alcaldessa de Barcelona.

Participa i escolta totes les opinions al programa La Ciutat amb Albert Lesan, de dilluns a divendres de 12.30 a 14h.

L’Ajuntament de Barcelona prohibirà l’entrada dels gossos al Turó Park a partir del setembre. Els gossos no hi podran accedir, ni lligats ni deslligats. D’aquesta manera es convertirà en el primer parc públic de Barcelona on es vetarà la presència de gossos, en tots els espais excepte al pipicà ja existent, al qual s'accedeix per una porta lateral.

La prohibició ha indignat els veïns propietaris de gossos que van a l'històric parc a passejar amb les seves mascotes i ja han iniciat actes de protesta.

La decisió s’aplicarà a partir del setembre coincidint amb l’inici de les obres de l’esperada reforma del Turó Park que ha de posar en valor el patrimoni natural i escultòric de l'obra de Rubió i Tudurí. Unes obres que duraran uns set mesos i tenen un pressupost de 800.000 euros.

Precisament, el consistori culpa del deteriorament d’algunes zones del parc a la gran abundància d'animals i els propietaris incívics, especialment el prat de la zona superior, arruïnat per la sobreexplotació, ple d'excrements i on és fàcil veure animals sense corretja, alguns de molt grossos, corrent a tota velocitat.

Els amos de gossos sostenen que els problemes son ocasionats per una minoria i denuncien que la decisió municipal té com a objectiu convertir el Turó Park en un nou parc temàtic ple de turistes i del qual seran expulsats molts veïns, inclosos els nens que fan servir l'esplanada superior com a improvisat camp de futbol.

Com a alternativa, l’Ajuntament s’ha compromès a habilitar una àrea per a gossos de 1.000 metres quadrats en el pròxim recinte de Piscines i Esports però els propietaris de gossos ho consideren insuficient. No volen ser expulsats a un pipicà i reclamen espais amplis on poder passejar amb els animals. Segons l’Ajuntament es tracta d’una mesura excepcional perquè el Turó Park és un jardí històric que mereix un tracte especial. Però, en realitat, ja hi ha quatre parcs més a Barcelona on els gossos ja no poden accedir pel seu elevat valor patrimonial o botànic: el Jardí de Cervantes, el parc del Laberint d'Horta, el Jardí Botànic de Montjuïc i el Jardí Costa i Llobera de Montjuïc.

Què opines? Et sembla bé la prohibició dels gossos als parcs públics? La mesura s’hauria d’estendre a altres parcs? O només en determinats casos? Hi ha massa gossos als parcs? Es fàcil la convivència? Falta civisme?

Participa i escolta totes les opinions al programa 'La Ciutat' amb Albert Lesan, de dilluns a divendres de 12.30 a 14h.

Els veïns i comerciants de la Via Laietana estan farts que l’avinguda sigui “l’autopista de l’Eixample al mar”. Fa anys que reclamen al consistori una reforma integral per “pacificar” aquesta gran artèria de Barcelona. Per això, reivindiquen la supressió de carrils i que s’ampliï les voreres per fer més fàcil i agradable viure i comprar en el seu entorn.

Però el govern d’Ada Colau ha presentat un discret pla amb algunes “millores puntuals” molt lluny de les demandes dels residents i botiguers que el consideren un “nyap insuficient" i un “rentat de cara superficial”.

El pla, d’uns dos milions d’euros, preveu la eliminació de la rotonda de la plaça d’Antonio Maura i més passos de vianants però no inclou la retirada del carril central de trànsit que permetria doblar l’espai per a les voreres. Segons l’Associació de Comerciants de la Via Laietana això no seria “traumàtic” i ajudaria a “humanitzar” una zona d’on estan marxant veïns, comerços i proliferen edificis buits com ara l'antic Palau del Cinema o l'edifici de Núñez i Navarro a la cantonada amb Jonqueres, afectat per la moratòria hotelera.

Cansats d’esperar, l’associació ha impulsat el manifest "Som la via oblidada de la ciutat" que compta amb l’adhesió de 115 entitats com CCOO, l'Associació de Veïns del Casc Antic, hotels de la zona o Foment del Treball, entre d'altres. Afirmen que Colau va assumir abans de les eleccions la “urgència” d’una reforma a fons però ara el govern de Barcelona en Comú no la considera prioritària.

El pla tampoc compta amb el suport polític suficient. Ni tals sols el PSC, soci de govern, el veu amb bon ulls. Des de l’oposició, el grup Demòcrata el qualifica d'inadmissible i "presa de pèl", el PP creu que es un "lífting" que “no té cap sentit” i C’s lamenta que Barcelona en Comú “anteposi la ideologia a les necessitats de veïns i comerciants”.

L’Ajuntament proposa fer un procés participatiu per revisar el projecte però els veïns adverteixen que això “no pot ser l’excusa per no fer res”. Mentrestant, el consistori impulsarà un pla per recuperar la memòria de la Via Laietana amb la col·locació de plafons amb informació històrica davant la comissaria de la Policia Nacional al número 43 i amb la retirada de l’estàtua de la plaça d’Antonio López.

Què opines? Et sembla bé el pla de l’Ajuntament? O cal fer una reforma més ambiciosa? És possible treure un carril de circulació a la Via Laietana per ampliar voreres?

Participa i escolta totes les opinions al programa 'La Ciutat' amb Albert Lesan, de dilluns a divendres de 12.30 a 14h.

Segons el darrer informe de Fons Monetari Internacional (FMI) les previsions per al creixement econòmic d’Espanya han millorat. L'organisme internacional augura un creixement del 2,6% del producte interior brut el 2017, una dècima més que la previsió amb què el Govern ha elaborat els Pressupostos Generals del 2017, encara bastant superior a la mitjana a l'eurozona.

La revisió a l'alça de l'economia espanyola està en consonància amb l'impuls que ha agafat l'activitat mundial des de mitjans del 2016.

Pel que fa a la desocupació, aquesta continuarà caient segons el FMI i s'acostarà a finals d'aquest any al 17,7% de la població activa, gairebé dos punts menys que el 2016, sens dubte una bona notícia. Els pressupostos espanyols preveuen una taxa del 17,5% a finals d'aquest any. El 2018, la proporció d'aturats es quedaria en el 16,6%, percentatge que suggereix que després d'una llarga travessia pel desert l'ocupació s'està consolidant, encara que el nivell d'atur d'Espanya seguiria doblant la mitjana de l'eurozona.

En canvi, segons la darrera ‘Enquesta de Condicions de Vida’ de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), coneguda aquest dimarts, el nivell de pobresa a España baixa al 27,9%, set dècimes menys que l’any anterior, però augmenta el risc d’exclusió social.

Què opines? Creus que s’està acabant la crisi? Notes en el teu entorn una recuperació econòmica real? O les dades macroeconòmiques no es corresponen amb la realitat al carrer? Explica’ns la teva experiència.

Participa i escolta totes les opinions al programa 'La Ciutat' amb Albert Lesan, de dilluns a divendres de 12.30 a 14h.

Segons l’informe sobre l’activitat turística fet per l’Ajuntament de Barcelona, per primera vegada hi ha més barcelonins partidaris de posar límits al turisme a la ciutat que no pas d’incrementar-lo. Però la situació és gairebé d'un empat tècnic. El 49% pensen que cal posar límits mentre el 47,5% creu que han de venir més visitants.

Els resultats varien molt en funció dels districtes. Més del 50% dels veïns de Ciutat Vella, l'Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia demanen límits. En canvi, a Nou Barris, la situació es inversa: el 60% volen més turisme. Per barris, al Gòtic, es on hi ha més rebuig ja que el 70% volen posar límits i el 65% opinen que hi ha massa hotels.

Malgrat que el nivell de rebuig ha anat creixent des del 25% del 2012, els barcelonins no tenen una mala percepció del turisme ja que el 86% creu que és una activitat positiva per a la ciutat. Amb tot, es la xifra més baixa dels últims 10 anys, gairebé cinc punts per sota de la del 2015.

De fet, cada vegada hi ha més turistes. El 2016, Barcelona va tenir 7,5 milions de visitants i gairebé 20 milions de pernoctacions hoteleres. El nombre de turistes en establiments hotelers va créixer un 5,6% més que el 2015. Es va registrar un 11,2% més de passatgers a l'aeroport i un 5,6% més de passatgers de creuers al port.

El perfil del turista és el d'una persona de 36 anys que ja havia estat a la ciutat, que es gasta uns 100€ en allotjament i fa una despesa extra hotelera d'uns 400€ de mitjana.

Els turistes valoren la ciutat amb un 8,7, una dècima més que l'any 2015 i els tres punts més visitats són la Sagrada Família, el Parc Güell i el Museu del Barça.

Per nacionalitats, el 44% provenen de la Unió Europea, el 35% de la resta del món i el 21% d'Espanya. Els estrangers més nombrosos són del Regne Unit (8,96), seguits dels que provenen dels Estats Units (8,41), França (8,39) i Itàlia (6,38).

Què opines? Creus que cal posar límits al turisme? Quines mesures s’haurien d’aplicar? Quina imatge tens del turisme? I si fossis turista quina valoració faries de Barcelona?

Participa i escolta totes les opinions al programa 'La Ciutat' amb Albert Lesan, de dilluns a divendres de 12.30 a 14h.

L’Ajuntament de Barcelona està buscant una ubicació on crear un mercat per als manters de la ciutat. Mentrestant, el consistori ha creat una cooperativa, formada per una quinzena de manters, perquè puguin fer venda ambulant en diferents fires o mercats itinerants i mostres de comerç al carrer.

La intenció de l’Ajuntament es que la cooperativa, anomenada Diomcoop, s'ampliï a una quarantena de manters que podran seguir la seva activitat mitjançant la venda de productes de comerç just, artesania, bisuteria, productes africans, de proximitat, roba ‘outlet’ i fins i tot menjar preparat. L’objectiu, segons el govern municipal d’Ada Colau, es que la creació d’aquest mercat per al col·lectiu dels manters serveixi per a la seva integració socioeconòmica. La idea es que funcioni només els caps de setmana i aculli unes 60 parades. D’aquesta manera, l’activitat dels manters passaria a ser legal ja que tots els venedors formarien part d’aquesta cooperativa que serviria per regularitzar la venda il·legal existent al centre de Barcelona i a moltes poblacions turístiques del litoral català.

Alguns dels llocs que podrien acollir el mercat son la Plaça Margarida Xirgu, a Montjuïc, l’esplanada de la fundació Mies van der Rohe, també a Montjuïc, el parc de la Espanya Industrial, a Sants, o el parc del Maresme, al front marítim.

El projecte, amb un cost de 800.000 euros, ja ha provocat les crítiques de les associacions de comerciants que dubten que la mesura sigui efectiva per evitar la presència del top manta als carrers. A més, adverteixen que el projecte municipal pot provocar un efecte crida que porti més manters a la ciutat.

Què opines? Creus que es una bona mesura? Servirà per reduir la venda ambulant il·legal o pot provocar un efecte crida? La solució es policial o sociolaboral?

Participa i escolta totes les opinions al programa 'La Ciutat' amb Albert Lesan, de dilluns a divendres de 12.30 a 14h.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, considera que la unió de les dues línies del tramvia a traves de la Diagonal és “una prioritat i una urgència que no pot esperar més” ja que permetrà reduir la contaminació i el trànsit de vehicles.

La intenció de l’Ajuntament de Barcelona es tenir enllestit el projecte la propera tardor malgrat les crítiques de l’oposició i la falta de consens institucional, polític i social.

De fet, els partits de l’oposició, el Grup Demòcrata, ERC, C’s i PP, demanen a l’equip de govern que reconsideri la seva decisió i no intenti imposar “sí o sí” el projecte de la reforma del tramvia. Afirmen, a més, que crearà congestió i més contaminació, a més de perjudicar la xarxa de bus, i també recorden el rebuig dels comerciants de la Diagonal.

Un altre factor, que critica l’oposició, es l’elevat cost del projecte: uns 175 milions d’euros per unir els 3,6 quilometres, entre la plaça Francesc Macià i les Glòries, que separen els tramvies del Besos i la Diagonal. De fet, quan el 2010 el govern municipal de Jordi Hereu (PSC) va fer la consulta sobre la reforma del tramvia, el 80% dels barcelonins van votar l’opció C: no fer-hi res.

Tot i això, el govern d’Ada Colau sosté que el projecte va ser un dels més votats en el procés participatiu que es va fer el 2016 per elaborar el Pla d’Actuació Municipal (PAM). A més, defensa que el tramvia és una de les alternatives més sostenibles de transport ja que es un mitjà públic, net i eficient. D’aquesta manera, l’alcaldessa vol seguir l’exemple d’altres ciutats com Londres, Berlín, Estocolm, Nova York o el cas de Saragossa on recentment s’ha aconseguit reduir el trànsit un 30%.

Què opines? Creus que es prioritària la connexió del tramvia? Cal estudiar altres alternatives menys costoses? Hi ha altres projectes més urgents? Caldria fer una nova consulta ciutadana?

Participa i escolta totes les opinions al programa 'La Ciutat' amb Albert Lesan, de dilluns a divendres de 12.30 a 14h.

Creus que les donen tenen les mateixes oportunitats laborals que els homes? S’han reduït les diferències salarials entre homes i dones? Segons l’agència Eurostat sembla que no. Als països de la Unió Europea només un de cada tres directius es dona i les dones cobren gairebé un 25% menys que els homes.

La irrupció dels mòbils en la nostra vida quotidiana, el món laboral o les relacions socials ha comportat una millor qualitat de vida? O vivim massa pendents i en fem un ús abusiu? Com ens han influït les noves tecnologies? Sabem utilitzar-les? Ens han ajudat a guanyar temps o l’excessiva dependència en impedeix dedicar-nos a altres activitats? Vivim hiperconnectats? Et consideres un addicte als mòbils, els grups de converses o les xarxes socials? Quantes hores al dia dediques al mòbil?

Més enllà de les possibilitats de la telefonia mòbil, les virtuts de les noves tecnologies o els avantatges del món digital, països com França han començat a regular els usos socials dels mòbils. L’objectiu és, entre altres, reconèixer i protegir per llei el dret a desconnectar del treball fóra del horari laboral. Creus que cal una legislació específica per posar límits als usos del mòbil per motius laborals? Cal fixar uns horaris per les trucades, els missatges o els correus de feina? Els mòbils envaeixen la nostra vida privada o ajuden a la conciliar feina i família?

I entre els joves i adolescents? Com han influït els mòbils i el món tecnològic en les seves relacions? A quina edat creus que haurien de poder fer-ne us? Viuen massa pendents del món virtual de les xarxes? Com els afecta en els estudis, la concentració, la salut o els hàbits culturals?

Coincidint amb la celebració del Mobile Wolrd Congress a Barcelona digues la teva al programa ‘La Ciutat’ amb Albert Lesan, de dilluns a divendres de 12.30 a 14h.