Hi ha persones a les que els agrada estar soles, que gaudeixen de tenir temps per elles mateixes, ja sigui per descansar o atendre els seus assumptes personals. Fins aquí tot normal però... I les persones que estan soles i no ho volen? Parlem de la soledat no desitjada, un problema de salut mental que, en els casos més extrems pot condicionar-nos tant psicològica com també físicament. La dada és esfereïdora: 1.6 milions de catalans se senten sols. La realitat ens diu que quan pensem en soledat no desitjada directament pensem en la gent gran, que sens dubte és el col·lectiu que més en pateix. Però el cert és que afecta a molts més col·lectius dels que segurament no en parlem o no els tenim en compte. Per això a 'La Ciutat' li hem dedicat el 'Tema de la Setmana', aprofitant que s'està celebrant la 'Setmana de la Soledat no Desitjada'.
La gent gran, la més sola
Malgrat ser un tòpic cada vegada menys real, la gent gran segueix sent la gran oblidada per part de la societat, és el col·lectiu que més sol se sent. Per abordar aquest àmbit hem pogut parlar amb el director de la 'Fundació Amics de la Gent Gran' Albert Quiles, que ha recordat que "hi ha molts factors que fan que la gent gran se senti cada vegada més aïllada, com per exemple el perdre la persona amb qui has compartit tota la vida, o perdre la gent del seu voltant i que té la seva edat. També afecten factors com la bretxa digital, el fet que avui dia hi ha molts tràmits que s'han de fer per internet quan segurament no es tenen els coneixements. O també el fet de que es perdi el contacte amb els veïns, tenint en compte que els barris canvien molt i més amb la proliferació dels pisos turístics".
Quiles creu que la resta de la societat és part del problema aquí: "Falta pedagogia entre la societat. La vellesa encara es veu com un aspecte negatiu, es relaciona amb la mort, la malaltia o la decrepitud, quan perfectament la podriem relacionar amb una etapa de creixement o d'aprenentatge, perquè mai deixem d'aprendre com a éssers humans. Hem de desprendrens de la idea que la gent gran ja no serveix per res, perquè quan per exemple es fan polítiques no s'acostuma a pensar en la gent gra, i això és el que les aïlla".
L'Hospital Sant Joan de Déu, a la primera línia
Moltes entitats solidàries o centres sanitaris organitzen activitats per conscienciar i visibilitzar la soledat no desitjada. Una d'aquestes entitats és l'Hospital Sant Joan de Déu, que està dedicant tota la setmana a portar a terme una campanya amb la soledat no desitjada com a protagonista. Precisament avui dijous, l'hospital barceloní celebra un dels seus actes centrals, amb un cineforum on es projectarà la pel·lícula 'Robot Dreams' als Cinemes Texas i on després hi haurà una xerrada encapçalada pel psicòleg Andrés Martín Asuero. Reflexionant sobre la salut mental, la responsable de Sensibilització de l'Hospital Sant Joan de Déu, Diana Casellas, ha recordat que no només la gent gran pateix soledat no desitjada, sino que "molts altres col·lectius la pateixen, per començar els joves, que cada vegada son un col·lectiu més afectat, però també les persones sense llar o els migrants".
El 'Telèfon de l'Esperança', un supor permanent
Hem tancat el 'Tema de la Setmana' coneixent com es pot atendre algú que pateix soledat no desitjada parlant amb la responsable de voluntariat i coordinadora del 'Telèfon de l'Esperança' Mireia Anglès, que ha confirmat que "al llarg de l'any atenem unes 27.000 trucades amb aquesta problemàtica, i cada vegada més es tracta de gent jove que per múltiples motius se senten sols. Hem identificat un trencament del nucli familiar, ara mateix els joves no pensen en parlar dels seus problemes amb els pares, i tampoc tenen la sensació de tenir ningú que els escolti". Anglès hi veu un "problema de salut pública, perquè això va a més. Les dades son molt impactants i els motius son multifactorials. En el cas dels joves, la mescla d'aquesta sensació de no tenir ningú qui els escolti i les xarxes socials, és un problema que s'ha d'abordar necessàriament".
