"Nada que decir" narra la història d'un amor a la deriva, que es va apagant i que posa a prova les contradiccions d'una dona, així com els seus desitjos, pensaments i sentiments. La protagonista és una dona que no està satisfeta amb la seva vida i que intenta sobreviure a un matrimoni fracassat. "Fa un camí per prendre el control de la seva vida", explica Hidalgo, i reflexiona que "una decisió sempre és l'abandonament d'una opció".
"La imatge de la professionalitat sempre ha estat molt masculina"
La protagonista de la història viu en un barri obrer on les dones no han tingut accés a la formació ni al treball remunerat. Sílvia Hidalgo explica que "a moltes dones de la meva generació ens deien que teníem accés igualitari als estudis, però quan arribes al món laboral les estructures de poder continuen sent arcaiques". Hidalgo denuncia la falta de referents femenins i lamenta que "la imatge de la professionalitat sempre ha estat molt masculina".
Sílvia Hidalgo reconeix que "Nada que decir" va sorgir d'una manera "molt corpòria i natural", que ella ha abraçat la història de la protagonista i l'ha anat acompanyant. Es tracta d'una obra narrada en tercera persona perquè "no volia caure en l'autocompassió", diu Hidalgo. Assegura, que "més que autobiogràfica, és la meva mirada del que veig al meu voltant i hi he bolcat les meves emocions".
