Gabriel Figueredo

Recupera el programa sencer de 'La Brúixola' amb Gabriel Figueredo

De ser batejada com la pitjor assassina en sèrie d’Austràlia a convertir-se en l’error judicial més greu de la història del país. Kathleen Folbigg, condemnada per haver matat els seus quatre fills petits, ha estat indultada després de passar 20 anys a la presó. I tot gràcies a que una investigació científica recent, liderada per l’espanyola Carola García de Vinuesa, ha conclòs que les morts podrien estar vinculades a anomalies congènites.

Cada fill va morir sobtadament entre 1989 i 1999, amb edats compreses entre els 19 dies i els 19 mesos. Els fiscals van al·legar que Folbigg els havia asfixiat, però aquesta última recerca vincula una mutació genètica de les dues filles amb la mort sobtada cardíaca que van patir. La investigació també constata que els altres dos fills portaven variants rares d’un gen que mata rosegadors amb atacs epilèptics.

Vist en perspectiva, el cas genera moltes preguntes. Com ha pogut passar? Quines proves es van tenir en compte en el judici? Com ha evolucionat la ciència? Es podria repetir un error com aquest avui? Per mirar de resoldre aquests interrogants, hem abordat el cas des de dues perspectives.

D'una banda, hem parlat amb el doctor Eduardo Tizzano, director de l’Àrea Genètica Clínica i Molecular de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona. De l'altra, per conèixer com la ciència pot ajudar la policia a l’hora de fer la seva feina, també ens ha atès el Caporal Roger Heredia, dels Mossos d’Esquadra.

Amb motiu del Dia Mundial de l'Esclerosi Lateral Amiotròfica, l'exporter del Barça i exentrenador del Girona, entre altres clubs, explica a 'La Brúixola' com viu aquesta malaltia i la situació amb què es troben els pacients que la pateixen.

Parlem amb el director de l'Auditori, Robert Brufau, sobre el programa especial que servirà per celebrar els 25 anys de la institució musical.

Recupera el programa sencer de 'La Brúixola' amb Gabriel Figueredo

Recentment el Banc d'Espanya ha anunciat que els canvis en les hipoteques, el que s'anomenen renegociacions, han suposat 1.361 milions d'euros en els 4 primers mesos de l'any. Aquesta xifra triplica la que es va assolir als mateixos mesos de l'any passat. Llavors només es van moure 456 milions d'euros en aquest tipus d'operacions. Entre elles, el canvi d'hipoteca.

El motiu d'aquest increment és la pujada dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu i, per consegüent, també de l'Euríbor. Ara mateix el principal referent de les hipoteques variables està al 4%. És el nivell més alt en cotització diària des de novembre de 2008. Per als milers d'hipotecats que els toqui revisar la quota mensual de la hipoteca tindran una pujada d'uns 300 euros de mitjana al mes.

En una entrevista a la Brúixola, el professor d'EAE Business School Alfonso Fernández s'ha mostrat partidari de fer una hipoteca variable per aquells que parteixin d'un moment zero perquè no podran beneficiar-se de la pujada de l'Euríbor amb un interès fix i perquè ara tot indica que aquest índex ja ha començat a tocar sostre.

Tot i que es pot canviar d'hipoteca en funció de les clàusules establertes al contracte tantes vegades com sigui necessari i afrontant les despeses que impliquin les modificacions, Fernández ha assegurat que existeix un altre mecanisme financer "més eficient" que és el swap i que permet fer el canvi d'hipoteca.