El cas de Kathleen Folbigg i les anomalies congènites

De ser batejada com la pitjor assassina en sèrie d’Austràlia a convertir-se en l’error judicial més greu de la història del país. Kathleen Folbigg, condemnada per haver matat els seus quatre fills petits, ha estat indultada després de passar 20 anys a la presó. I tot gràcies a que una investigació científica recent, liderada per l’espanyola Carola García de Vinuesa, ha conclòs que les morts podrien estar vinculades a anomalies congènites.

Cada fill va morir sobtadament entre 1989 i 1999, amb edats compreses entre els 19 dies i els 19 mesos. Els fiscals van al·legar que Folbigg els havia asfixiat, però aquesta última recerca vincula una mutació genètica de les dues filles amb la mort sobtada cardíaca que van patir. La investigació també constata que els altres dos fills portaven variants rares d’un gen que mata rosegadors amb atacs epilèptics.

Vist en perspectiva, el cas genera moltes preguntes. Com ha pogut passar? Quines proves es van tenir en compte en el judici? Com ha evolucionat la ciència? Es podria repetir un error com aquest avui? Per mirar de resoldre aquests interrogants, hem abordat el cas des de dues perspectives.

D'una banda, hem parlat amb el doctor Eduardo Tizzano, director de l’Àrea Genètica Clínica i Molecular de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona. De l'altra, per conèixer com la ciència pot ajudar la policia a l’hora de fer la seva feina, també ens ha atès el Caporal Roger Heredia, dels Mossos d’Esquadra.