en bones mans

Sabem que la Intel·ligència Artificial (IA) està a l'ordre del dia i ens pot ajudar a crear qualsevol imatge o concepte que estem imaginant. Però… Alguna vegada t'has preguntat si la intel·ligència artificial reflecteix els estigmes que té la societat en salut mental? S'ha fet un experiment a partir de diferents exercicis amb IA per explorar com es creen els estigmes, com es reprodueixen i com condicionen la nostra manera de veure el món. Carles Aguilar entrevista la Dra. Susana Gómez-Lus Centelles, Directora del Departament Mèdic i d'Accés al Mercat de Lundbeck.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. La menopausa, un procés biològic que generalment passa al voltant dels 50 anys, marca la fi de la capacitat reproductiva de la dona. Encara que moltes persones associen aquesta etapa amb els símptomes més típics, com les sufocacions, la sequedat vaginal, l'insomni o els canvis en l'estat d'ànim, hi ha manifestacions menys comunes que mereixen la mateixa atenció i que haurien de ser tingudes en compte, ja que també impacten emocionalment en les dones que els pateixen i en la qualitat de vida. Carles Aguilar comenta algunes de les diferents manifestacions amb la Dra. Radharani Jiménez, ginecòloga i especialista en menopausa, fertilitat i benestar integral de la dona.

La Fundació Internacional de Pacients amb Artrosi (OAFI) ha organitzat la 7a edició del Congrés Internacional de Pacients amb Artrosi a l'Auditori AXA (Barcelona), amb l'objectiu de promoure la prevenció, el tractament i la sensibilització sobre una malaltia que cada cop afecta més persones, oferint solucions als reptes que presenta per a la nostra societat. Sota el lema "El Dolor No Ens Frena", pacients, professionals de la salut, centres de recerca, autoritats sanitaris i líders d'opinió s'uneixen per crear un front unit davant d'aquesta patologia. Fem un balanç del resultat d'aquest congrés i de la seva importància per als milers de pacients que pateixen artrosi. Carles Aguilar parla amb el Dr. Josep Vergés, President, CEO i fundador de l'Osteoarthritis Foundation International (OAFI).

Quina és la imatge que tenim d'una persona amb trastorn mental? Si la resposta és “apàtica”, “agressiva” o “dèbil” és perquè com a societat hem adquirit prejudicis que generen actituds de rebuig, aïllament i discriminació contra aquest col·lectiu, cosa que està estretament lligada a la seva exclusió social. Per reflexionar què podem fer per canviar aquesta percepció, des de Lundbeck han presentat la campanya #UnidosContraElEstigma pel Dia Mundial de la Salut Mental en què diversos experts comparen els resultats d'un experiment sobre l'estigma del trastorn mental a la Intel·ligència Artificial. Carles Aguilar entrevista el Dr. Celso Arango, Director de l'Institut de Psiquiatria i Salut Mental de l'Hospital Gregorio Marañón (Madrid)

La cinquena edició de l'informe internacional STADA Health Report se centra en com els europeus estan cuidant la salut en temps de crisi, adoptant mesures preventives i no merament reactives. Els primers resultats de l'estudi realitzat online per l'institut de recerca Human8 Consulting per encàrrec de STADA s'han presentat a una conferència de premsa internacional que s'ha celebrat al Palau Neptú de Madrid on s'han abordat més de 30 qüestions sobre temes de salut d'actualitat: prevenció, medicaments, serveis farmacèutics actuals i futurs, coneixements de salut, entre d'altres. En aquest estudi hi han participat 32.000 persones de 16 països europeus. L'Informe de salut cobreix diferents temes clau relacionats amb el benestar general com ara: Quanta atenció presta la gent a la seva salut física? Com qualifiquen la seva salut en comparació amb les persones que els envolten? Com dormen? Quines són les conseqüències de la manca de dormir? Es mantenen al dia amb temes de salut? Carles Aguilar entrevista el Dr. Eduard Estivill, especialista en neurofisiologia i medicina del somni i Director de les Clíniques del Son Estivill a Barcelona i Madrid.

En aquest estudi hi han participat 32.000 persones de 16 països europeus. L'Informe de salut cobreix diferents temes clau relacionats amb el benestar general com ara: Quanta atenció presta la gent a la seva salut física? Com qualifiquen la seva salut en comparació amb les persones que els envolten? Com dormen? Quines són les conseqüències de la manca de dormir? Es mantenen al dia amb temes de salut? Carles Aguilar entrevista el Dr. Eduard Estivill, especialista en neurofisiologia i medicina del son i Director de les Clíniques del Son Estivill a Barcelona i Madrid.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. El desenvolupament actual de teràpies mínimament invasives mitjançant control ecogràfic ha revolucionat el diagnòstic, el seguiment i el tractament de la patologia nodular del tiroide. L'ecografia ha suposat un canvi de paradigma en el maneig de la patologia nodular de tiroide, tenint el radiòleg un paper fonamental en el diagnòstic i el tractament de les lesions tumorals, encara que és imprescindible el tractament multidisciplinari participant diverses especialitats mèdiques que proporcionen un abordatge complet. Tant el coneixement dels patrons ecogràfics com la possibilitat d'obtenir mostres citològiques i el desenvolupament actual de teràpies mínimament invasives mitjançant control ecogràfic sens dubte ha suposat un gran canvi en la patología nodular del tiroide. Carles Aguilar parla amb el Dr. Jesús Aldea Martínez, radiòleg especialista de la SERAM i cap del Servei de Radiodiagnòstic de l'Hospital Universitari de Burgos.

Parlem sobre com ens podem convertir en persones sense factors de risc cardiovascular seguint algunes pautes com una alimentació saludable i activitat física. Consumir aliments frescos i variats, que incloguin en cadascun dels menjars fruites senceres i verdures, consum de tabac i begudes alcohòliques, control de l'estrès, hipertensió i diabetis, etc. Ens ho comenta el Dr. José Abellán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d'Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular.

Expliquem tot el que cal saber sobre la síndrome de l’intestí mandrós. La síndrome de l’intestí mandrós és un terme que descriu el moviment muscular lent, feble o detingut en el colon que provoca que els residus es mouen lentament o, fins i tot, no es moguin. Si bé és cert que amb aquest terme o fa referència a un trastorn mèdic diagnosticable, ja que en realitat es tracta d’un símptoma, el seu ús està molt estès per referir-se a les persones que realitzen digestions lentes. La digestió lenta resulta en moviments intestinals poc freqüents, el que els metges anomenen restrenyiment de trànsit lent. Una de les característiques dels que la pateixen és la duresa de la seva femta. Això fa que siguin més difícils d’eliminar, el que, al seu torn, pot provocar complicacions com hemorroides i deposicions doloroses. A més, l’intestí mandrós pot provocar altres efectes, com distensió abdominal i dolor i nàusees. Ens ho explica el Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública i Assessor Mèdic de En Bones Mans.

Els disruptors endocrins augmenten la probabilitat de desenvolupar determinades malalties com l'obesitat, la diabetis, els cáncers hormono dependents com el de pròstata o el de mama, alteracions de l'aparell reproductor masculí i femení poden causar infertilitat, així com alterar la funció de la glàndula tiroide . Els disruptors endocrins són compostos químics exògens, naturals o artificials, que es troben en una gran quantitat d’objectes quotidians com els plàstics, els detergents, els cosmètics, etc. Els disruptors endocrins podrien agreujar també malalties que ja es pateixen i augmentar-ne la prevalença en canviar els nivells de les hormones, augmentant-los o disminuint-los, o per l'alteració en l'acció d'aquestes hormones en determinats teixits si ja es pateix una alteració endocrina. Carles Aguilar entrevista Ángel Nadal, Catedràtic de fisiologia a la Universitat Miguel Hernández d'Elx (Alacant)

Neix la primera aliança per l'epilèpsia a Espanya, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les més de 400.000 persones que viuen amb aquesta patologia a casa nostra. L'Aliança per l'Epilèpsia es converteix en la primera iniciativa a nivell mundial que dóna continuïtat a la línia de treball definida per l'OMS. per l'OMS i aprovat per unanimitat a la 75a Assemblea Mundial de la Salut. Aquesta plataforma de treball reuneix en una mateixa estructura societats científiques, associacions de pacients, companyies focalitzades en epilèpsia, gestors i institucions. més de 400.000 persones viuen actualment amb epilèpsia a Espanya, fet que la converteix en la tercera malaltia neurològica més prevalent al nostre país i la més prevalent en menors d'edat. Tanmateix, ni és tan coneguda ni ha experimentat els mateixos avenços que han protagonitzat altres patologies neurològiques en els darrers anys. Carles Aguilar parla amb Elvira Vacas, Presidenta de la Federació Espanyola d'Epilèpsia (FEDE).

Els disruptors endocrins augmenten la probabilitat de desenvolupar determinades malalties com l'obesitat, la diabetis, els cáncers hormono dependents com el de pròstata o el de mama, alteracions de l'aparell reproductor masculí i femení poden causar infertilitat, així com alterar la funció de la glàndula tiroide . Els disruptors endocrins són compostos químics exògens, naturals o artificials, que es troben en una gran quantitat d’objectes quotidians com els plàstics, els detergents, els cosmètics, etc. . Carles Aguilar entrevista Ángel Nadal, Catedràtic de fisiologia a la Universitat Miguel Hernández d'Elx (Alacant).

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. En el tractament de l'ictus, el temps és cervell. Per minimitzar les seqüeles neurològiques que pateixen els pacients amb ictus, Vall d'Hebron ha posat en marxa One Step Ictus, que transforma l'atenció al pacient d'ictus isquèmic i hemorràgic concentrant tot el seu abordatge en una única sala d'accés directe per reduir el temps dactuació des que arriba al Servei d’Urgències fins que rep el tractament. És, per tant, una nova tecnologia que va acompanyada d'un abordatge també innovador. Després d'un any d'actuacions estructurals i tecnològiques, aquest projecte, pioner al món, ja ha entrat en funcionament. One Step Ictus ha anat acompanyat de la reforma de l'espai de neuroradiologia intervencionista, que s'ha equipat amb la tecnologia més innovadora perquè l'equip de professionals de Neurologia i Neurorradiologia avaluïn, diagnostiquin i tractin els pacients de manera més àgil. Carles Aguilar entrevista el Dr. Carlos Molina Cap de Secció del Servei de Neurologia i Cap de la Unitat d'Ictus de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona,

Se sol·licita establir en cinc anys el període de remissió de la malaltia per reconèixer el dret a l'oblit oncològic. La taxa de supervivència dels pacients oncològics ha millorat en les darreres dècades gràcies als avenços dels tractaments. S'estima que al voltant de 20 milions de persones viuen després d'un diagnòstic de càncer, el 35% dels quals són supervivents a llarg termini (van ser diagnosticats fa 10 anys o més). Aquest nou paradigma ha donat lloc a un nombre creixent de supervivents de càncer a Europa, que, tot i això, continuen patint diverses formes de discriminació relacionades amb la seva malaltia ja superada, com ara la contractació d'assegurances de salut o vida, sol·licitar préstecs bancaris, o voler adoptar o emprendre, entre d'altres. Parlem amb el Dr. César Rodríguez, President de la Societat espanyola d'Oncologia Mèdica.

L'estimulació cortical motora podria ser una bona alternativa terapèutica per als pacients amb dolor neuropàtic crònic que no responen als tractaments convencionals, segons es desprèn dels resultats d'un estudi multicèntric realitzat per investigadors del Grup de Neurocirurgia de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau - IIB Sant Pau, en col·laboració amb l'Hospital del Mar Research Institute, que publica la revista Neurosurgery. L'estudi analitza dades d'una de les cohorts més grans del món de pacients amb dolor neuropàtic resistent al tractament als quals es va fer estimulació cortical motora com a teràpia de rescat. Aquesta tècnica consisteix en la implantació d'uns elèctrodes a la superfície del cervell en àrees específiques relacionades, de manera indirecta, amb els circuits del dolor. Els resultats demostren l’eficàcia a llarg termini de l’estimulació cortical motora en el tractament del dolor neuropàtic, en concret de la neuràlgia trigeminal dolorosa. El dolor neuropàtic és una forma de dolor que persisteix tot i que la lesió que el va originar ja no existeix. Està relacionat amb lesions al sistema nerviós central o perifèric, i és especialment difícil de controlar amb els tractaments convencionals. Els pacients que pateixen aquesta condició sovint experimenten altres problemes associats com l'ansietat, la depressió i els problemes laborals, a més d'una important afectació de la seva qualitat de vida. Carles Aguilar entrevista el Dr. Juan Aibar, membre del Grup de Neurocirurgia de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Neurocirurgià del mateix hospital.

La salut emocional, una prioritat per als millennials i Z espanyols. Els millennials són els joves espanyols que més valoren la salut emocional. De fet, el 61% considera que la salut emocional és un aspecte “molt important” a les seves vides, davant del 56% de la Generació Z i de la mitjana europea. En general, 9 de cada 10 joves espanyols atorguen la mateixa importància que a la salut física, amb percentatges molt similars. Per tant, en totes dues generacions es denota un interès per cuidar tant cos com ment. A Espanya, 7 de cada 10 joves enquestats assegura que la salut emocional és un tema habitual, o sorgeix de tant en tant, en reunions socials amb amics o en el seu entorn social, per la qual cosa s'entreveu una certa obertura a compartir com se senten entre ells. En comparació de la dada de la resta d'Europa, de mitjana, el nostre país està 5 punts per sobre. Molts ja ocupen llocs de lideratge en grans companyies i càrrecs públics, i estan transformant els models de treball, sostenibilitat, diversitat o digitalització. Hem d'escoltar-los, saber quines són les seves inquietuds i prioritats i donar-los lloc i responsabilitat en el disseny del futur que anhelem”. Ens ho explica la Dra. Isabel Sánchez Magro, Directora Mèdica de Merck a Espanya

L'estimulació cortical motora podria ser una bona alternativa terapèutica per als pacients amb dolor neuropàtic crònic que no responen als tractaments convencionals, segons es desprèn dels resultats d'un estudi multicèntric realitzat per investigadors del Grup de Neurocirurgia de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau - IIB Sant Pau, en col·laboració amb l'Hospital del Mar Research Institute, que publica la revista Neurosurgery. L'estudi analitza dades d'una de les cohorts més grans del món de pacients amb dolor neuropàtic resistent al tractament als quals es va fer estimulació cortical motora com a teràpia de rescat. Carles Aguilar entrevista el Dr. Juan Aibar, membre del Grup de Neurocirurgia de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Neurocirurgià del mateix hospital.

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Ostomitzades, que es commemora el primer dissabte d'octubre, conjuntament Fieldfisher, signatura legal internacional i la FAPOE (Federació d'Associacions de Persones Ostomitzades d'Espanya) a qui assessoren de manera desinteressada, s'ha elaborat un decàleg de drets dels portadors d'una ostomia a Espanya. Carles Aguilar entrevista Yolanda Fernández de Dios, Vicepresidenta de la FAPOE.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Parlem d'un tema que malgrat el patim tot sovint, ens és força desconegut ens referim a les notícies falses i si sabem com identificar-les. La globalització, les xarxes socials ens han dut a un munt d’informacions o millor pseudo informacions que s'han multiplicat aquesta últims anys i el que és pitjor s’han convertir en un problema que afecta a tothom: tant als usuaris de les xarxes, a les empreses i fins i tot a les pròpies institucions. Avui intentarem explicar-los com es poden identificar les notícies falses o fake news com també se les coneix. Ens ho explica la Carme Sabater, Presidenta de la CUS – Salut + Consum + Alimentació.

La possible relació entre l'exposició involuntària a alguns contaminants presents al medi ambient i el desenvolupament de càncer s'està investigant des de fa anys. La contaminació atmosfèrica (tant interior com exterior) està relacionada amb al voltant de l'1% de tots els casos de càncer a Europa i causa aproximadament el 2% de totes les morts per càncer. Si considerem només el cas del càncer de pulmó, aquesta xifra augmenta fins al 9% de les morts. Parlem d'aquesta qüestió amb el Dr. Rafel Guayta, expert en Medicina Preventiva i Salut Pública

La Medicina Regenerativa inclou una sèrie de teràpies que busquen la regeneració dels teixits i òrgans. La Medicina Regenerativa és un camp ampli que inclou la investigació sobre l'autocuració, és a dir, en què el cos utilitza els seus sistemes propis, de vegades amb ajuda de materials biològics per recrear cèl·lules i reconstruir teixits i òrgans. A diferència de molts tractaments tradicionals, alguns d'alt cost, amb efectes secundaris, que no es dirigeixen a les causes sinó als símptomes, la teràpia cel·lular ha tingut respostes molt positives, especialment per al tractament de l'artrosi. Parlem amb el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

D'entre les tecnologies emergents en els darrers anys destaca el cas de la intel·ligència artificial, l'acceptació de la qual per part de la societat continua augmentant, i la seva implementació per contribuir a un millor estat de salut és ben vista per la majoria dels espanyols (69% ). Tot i això, el 52% apunta a la necessitat que aquesta tecnologia compti sempre amb l'acompanyament d'un suport humà professional. Un fet sobre el que posen èmfasi des de We Humans, companyia espanyola pionera en el desenvolupament d'humans digitals entrenats amb IA. L'objectiu de les IA és accelerar el treball de les persones, permetent als metges accedir a una quantitat més gran de coneixement. Però hi ha un dèficit de professionals davant del qual els humans digitals poden permetre reduir el cost de cada activitat unitària gràcies a la capacitat d'escalar el coneixement que ens dóna la IA ia la capacitat d'amplificar l'abast per arribar a un nombre més elevat de persones . Humans digitals per combatre la solitud i l'estrès impulsats per intel·ligència artificial l'aplicació que destaca pel potencial per mitigar l'escassetat i reforçar l'atenció al pacient, l'educació mèdica i el suport a la salut mental i que mitjançant un tracte individualitzat i en detall aconseguir que la persona se senti escoltada i valorada sense aquesta limitació de temps que en molts casos succeeix a la visita presencial amb un metge. Carles Aguilar parla amb María Pardo de Santayana Directora Comercial i de Màrqueting i Comunicació de We Humans.

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Ostomitzades, que es commemora el primer dissabte d'octubre, conjuntament Fieldfisher, signatura legal internacional i la FAPOE (Federació d'Associacions de Persones Ostomitzades d'Espanya) a qui assessoren de manera desinteressada, s'ha elaborat un decàleg portadors d'una ostomia a Espanya. Aquest decàleg pretén ser un full de ruta per reivindicar els drets de les persones ostomitzades, així com un document guia, que es discutirà amb les diferents autoritats sanitàries, en la recerca d'una qualitat de vida més gran i una integració plena per als pacients portadors de una ostomia. Aquest decàleg suposa el primer pas en el reconeixement d'uns drets bàsics per a un col·lectiu, el dels ostomitzats, que ja supera els 210.000 pacients al nostre país. Carles Aguilar entrevista Yolanda Fernández de Dios, Vicepresidenta de la FAPOE.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Un estudi realitzat a l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, suggereix que certs microARNs (miARNs) poden ser útils per a com a biomarcadors no invasius per al diagnòstic precoç de les metàstasis ganglionars en pacients amb càncer de mama en etapes primerenques. La investigació es va centrar en pacients amb càncer de mama en una etapa primerenca amb receptors d'estrogen positius (ER-positius). Els miARNs són petites molècules d'ARN que tenen un paper crucial en la regulació de l'expressió gènica i han estat relacionats amb diferents etapes del procés metastàtic. Un aspecte particularment intrigant dels miARNs és la seva estabilitat a la sang perifèrica, cosa que els converteix en candidats ideals per ser biomarcadors utilitzant tècniques no invasives com una mostra de sang. Carles Aguilar entrevista al Dr. Agustí Barnadas, Director del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau i Cap del Grup de Recerca en Oncologia Clínica a l'Institut de Recerca Biomèdica del mateix Hospital.

Coincidint amb el Dia Europeu del Cuidador, la companyia líder de ciència i tecnologia Merck ha anunciat una col·laboració amb la Iniciativa Global sobre l'Envelliment (GIA, per les sigles en anglès) de les Nacions Unides per oferir un programa formatiu que proporciona coneixements i habilitats clau destinat als cuidadors no professionals (persones que s'ocupen de la cura i l'atenció d'un familiar o amic a qui brinda assistència sense remuneració). La formació, que consta de cinc mòduls, ofereix instrucció professional i orientació sobre temes com ara l'ús d'equips mèdics, la creació d'entorns segurs i la superació de les barreres de comunicació, entre d'altres. A Espanya hi ha aproximadament 2,3 milions de persones dependents, majoritàriament ateses per cuidadors no professionals que anteposen les necessitats dels que tenen cura de les seves pròpies. Ens ho explica Alba Ruiz, Directora de comunicació de Merck a Espanya.

El terme trombosi es refereix a la presència de coàguls de sang els quals poden formar-se i romandre detinguts en un lloc de la circulació com pot ser una vena o una artèria. L'embòlia es produeix quan el coàgul (trombo) es mobilitza i circula a la sang cap a altres llocs de l'organisme. Ens ho comenta el Dr. José Abellán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d'Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular.

7 de cada 10 metges espanyols creuen que la seva pràctica clínica és més segura si utilitzen eines digitals com a suport. Així es desprèn dels resultats del Baròmetre sobre l'actualització científica realitzat per PulseLife en col·laboració amb la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) i l'Institut #SaludsinBulos. Aquesta enquesta, a la qual han respost metges de família i especialistes, ha intentat esbrinar com actualitzen els seus coneixements els metges actualment, on busquen informació i quines fonts consideren més fiables. Parlem amb Camila Rojas, Manager per a Espanya de PULSE LIFE.

Només 1 de cada 8 catalans considera el colesterol LDL elevat com a responsable directe de la malaltia cardiovascular, malgrat que aquest factor de risc estigui al darrere del 60% dels infarts aguts de miocardi i del 40% dels ictus1 a Espanya. Així, quan han d'enumerar per ordre d'importància els factors de risc cardiovascular, els catalans situen la hipertensió arterial, l'obesitat, el tabaquisme i el sedentarisme per davant del colesterol LDL elevat. Potser és aquesta percepció la que porti a tres de cada deu catalans a no realitzar-se mai una analítica per a conèixer els seus nivells de colesterol. Encara que el colesterol, en particular el colesterol LDL, sigui un factor de risc cardiovascular d'una transcendència clau en el desenvolupament i progressió d'aquestes malalties, té un caràcter sigil·lós, ja que uns nivells elevats de colesterol no generaran símptomes, com la hipertensió, ni seran fàcilment visibles com el tabaquisme. Carles Aguilar entrevista al Dr. Miquel Balcells, Director Mèdic d’Amgen Iberia.