Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris, l’OCU, els preus dels productes d’alimentació i drogueria als supermercats han pujat de mitjana un 38% en 3 anys. Una xifra que se situa molt per sobre de la inflació acumulada i dels increments salarials. El més preocupant, però, és que es desconeix en quin punt de la cadena alimentària s’ha produït aquest augment desproporcionat.
L’OCU ha recollit més de 55mil preus després d’analitzar un centenar de productes en set grans cadenes de supermercats. Alcampo, Carrefour, Condis, Dia, El Corte Inglés, Eroski i Mercadona. Aquest organisme atribueix aquest increment als costos de producció, sobretot en fertilitzants i combustibles en el cas dels productes frescos. Ara bé, també denuncien la falta de transparència a l’hora de saber en quin punt de la cadena alimentària s’han encarit els productes.
Ileana Izverniceanu, directora de comunicació de l’OCU, assegura a Onda Cero que "Sabem el preu d'origen i el preu final, però no fan públiques les variacions dels preus que es produeixen durant la cadena alimentària". Un fet, al seu parer, que amaga la realitat per saber si aquests increments provenen de les empreses distribuïdores o als marges de benefici dels supermercats.
A més, les administracions han estat coneixedores d’aquests increments i les mesures aplicades, com la reducció de l’IVA o el xec de 200 euros per a les famílies vulnerables, "però han estat insuficients", indica Izverniceanu.
Per posar tres exemples... en els darrers 3 anys, el preu de l’oliha pujat de mitjana un225%, el sucre un 91% i el suc de taronja un 81%. Les menors pujades s'han registrat entre les fruites i verdures, tot i que de mitjana han incrementat en un 20%.
Conseqüències directes
Els aliments són els productes que més s’han encarit al llarg del 2023. Ara bé, sortim d’un any on la inflació s’ha moderat i ara es situa al voltant del 3%. Això, però, no significa que ens trobem en una època de recuperació econòmica per a totes les famílies. De fet, d’aquesta crisi de preus en traiem una societat més dividida.
Les darreres xifres de l’Istitut Nacional d'Estadística indiquen que l’estalvi a les llars espanyoles es va disparar un 70% el 2023. Això sí, sense mostrar quines franges de rendes acumulen aquests increments.
Els experts, però asseguren que aquest increment de l'estalvi no ha estat generalitzat. Els experts ens diuen que no... i aquesta és la seva justificació. A nivell estatal, s’ha intentat pal·liar els efectes de la inflació amb la pujada de sous... Un fet que no beneficia per igual a les famílies.
"Les persones que tenen un salari més elevat consegueixen estalviar molt més perquè el seu increment absolut és major que el de les que tenen salaris més baixos", apunta l'Enric Rello, professor de Direcció Financera de la Universitat Abat Oliba CEU, en declaracions a Onda Cero. En aquest sentit, la capacitat d'estalvi de les persones amb rendes baixes és molt inferior.
A més, les famílies amb menys diners destinen un percentatge més elevat a pagar l’alimentació i l’energia. I si els preus d’aquests indicadors s’incrementen per sobre dels salaris, com ha passat aquest 2023, les millores aplicades no compensen la inflació.
I això explica perquè l’estalvi a les llars espanyoles no es reparteix de forma homogènia. De fet, al llarg del 2023, les famílies que tenen moltes dificultats per arribar a final de mes va repuntar fins al 8’9%.
