Principalment, perquè més d'un 80% dels residents espanyols que viatgen tenen la intenció d'allotjar-se en pisos turístics. I es més, gairebé la meitat dels enquestats es plantegen canviar de destí si no troben aquesta opció. Fins i tot, estarien disposats a canviar de comunitat autònoma. I la principal afectació és econòmica, ja que 3 quartes parts dels diners que gasten els visitants son en comerços i negocis locals.
I no només es castiga el turisme de proximitat, ja que la meitat dels propietaris son catalans... que donen un ús a les segones residències. Amb l’entrada en vigor del nou decret, el nombre de llicències es reduiria pràcticament en tots els municipis... però des el sector ja asseguren és pràcticament impossible que acabin tenint una funció social. Aquest és el cas de Salou.
"A Salou hi viuen unes 30.000 persones. Si finalment es destinen 4.500 pisos a habitatge social, Salou hauria de crèixer fins als 45.000 habitants perquè aquesta mesura tingui un sentit. Un fet del tot insòlit", explicat per Quim Cristià, expert en el lloguer de pisos turístics d’aquesta localitat.
I a les grans ciutats, com Barcelona, a banda de denunciar que hi ha més pisos buits que amb finalitats turístiques, han emfatitzat en els beneficis tributaris que generen.
"Cada pis turístic a Barcelona genera 3.000 euros en impostos al més. 1.500 en els impostos de l'allotjament i 1.500 en les despeses del turista", assegura el president d'Apartur, Enrique Alcántara.
Això sí, en tot moment, han volgut remarcar que el problema d’habitatge a Catalunya és real, urgent, però que no s’ha de solucionar demonitzant el turisme.
