Les set tripulants de la missió Hypatia I, que simulava des de la Terra una expedició a Mart, han presentat els primers resultats d’una aventura que té un doble objectiu: continuar acumulant coneixement sobre el planeta vermell i fer-ho amb perspectiva de gènere. Entre el 16 i el 29 d’abril, set dones han estat a una estació ubicada al desert de Utah, als Estats Units, que permet simular algunes condicions de Mart. Condicions com les grans variacions de temperatura o una baixa humitat.
La comandant de la tripulació, Mariona Badenas, ha explicat que han viscut en una estació amb diferents mòduls que estaven connectats per ràdio. "El més important és l'habitacle de la tripulació, una estructura de dos pisos d'uns vuit metres de diàmetre. En el primer pis és on ens preparàvem per sortir a l'exterior i en el segon és on teníem les nostres habitacions i vivíem". També tenien un mòdul de reparació, un altre amb un hivernacle i una cúpula científica per fer experiments.
Un dels principals reptes ha estat racionalitzar l'ús de l’aigua. Han administrat un tanc de 2.000 litres que els ha permès dutxar-se tres cops cadascuna durant tota la missió i han acabat consumint poc més de 13 litres per persona i dia. Es tracta d'una quantitat molt petita tenint en compte que algú que viu a Barcelona consumeix 105 litres cada dia. "Per tant, estem parlant de 10 cops menys del que fem a la vida normal. En un context com ens trobem ara de sequera, també veiem que una missió tripulada pot donar molt aprenentatge per després adaptar-nos a les condicions terrestres, que sembla que en un futur empitjoraran", ha apuntat Neus Sabaté, l’enginyera de la tripulació.
Una de les vocacions d’Hypatia I és la de despertar les vocacions científiques de les nenes. A propòsit d’això, Carla Conejo, la biòloga de la missió, ha reivindicat que aquesta iniciativa ha de servir per aplicar la perspectiva de gènere en aquest tipus d’expedicions: "Tots aquests projectes han de contribuir a aportar coneixement valuós sobre l'efecte i el desenvolupament de les missions espacials. Sobretot les missions femenines, perquè actualment la major part de la literatura que tenim se centra en experiències de tripulacions majoritàriament masculines".
Però això no s’acaba aquí. El 2025 està prevista una segona expedició per continuar acumulant coneixement. La matemàtica Anna Bach i l’estudiant d’enginyeria Helena Arias són per ara les úniques tripulants que repetiran missió. Tot i que la primera missió d’Hypatia I s’ha completat amb èxit, Badenas ha apuntat que "encara queden uns quants anys per arribar a Mart". En aquest sentit, la comandant ha explicat que arribar-hi és un repte “difícil” no només pel que implica a nivell tecnològic i humà sinó també per la incògnita de no saber com sobreviure-hi. La líder ha assenyalat que, per ara, el que s’ha de fer és intentar simular com seria viure a Mart.
El desert de Utah va permetre a les tripulants conviure amb temperatures extremes similars a les del planeta vermell, que van dels 3 als 29 graus centígrads. Igual que Mart, aquesta zona té una baixa humitat (aproximadament del 10%) i altes ratxes de vent, que durant l’expedició van arribar fins als 60 quilòmetres per hora. L’orografia i la geologia de la zona també són semblants i abunden els materials ferrosos.
