Més de 550 persones han mort en els darrers nou anys a Barcelona. Aquesta dada tant dramàtica serveix per fer una radiografia de la realitat a la que s'han d'enfrontar les persones que, per circumstàncies molt diferents, es veuen obligades a viure al carrer. És, a més, una realitat sovint invisibilitzada per una societat que encara acumula molt estigma i prejudici cap a aquest col·lectiu. És per això que, any rere any, la Fundació Arrels es marca com a objectiu acomiadar les persones sense llar que han mort el darrer any, celebrar la seva vida i també visibilitzar aquesta realitat tant amagada amb un seguit d'accions que remoguin consciències. Son les línies mestres de la campanya que portarà a terme Arrels des d'avui dilluns i fins el proper dia 30, quan es clogui aquesta setmana amb un sentit acte d'homenatge a la Plaça de la Catedral de Barcelona on tothom està convidat.
Una setmana per visibilitzar
Des d'avui dilluns i fins el 29 d'octubre la Fundació Arrels celebrarà actes de visibilització i conscienciació. "No és únicament una campanya per recordar les morts sino per homenatjar la vida d'aquestes persones. No posem número i nom sino que expliquem històries de veïns de la ciutat, cadascún d'ells i elles tenia una trajectoria vital que els va portar on eren i en ocasions fins la mort. Son persones, ciutadans de la ciutat de Barcelona que van viure anònimament i fins i tot invisiblement, i amb aquest acte del dia 30 i els dies anteriors el que volem és fer visible aquesta realitat".
Al llarg d'aquesta setmana hi haurà dos actes que sobresurten per sobre de la resta, com és el gran homenatge del dia 30 a la plaça de la Catedral i la col·locació de plaques a diferents barris de la ciutat al llarg d'aquesta propera setmana: "A partir d'avui i fins el 29 i en col·laboració amb empreses, escoles i ciutadans recorrerem els carrers de Barcelona posant plaques on la persona en qüestió va viure o on tenia mes vinculació, amb la idea que, amb el nom i l'edat de la persona, els veïns siguin conscients que allà hi vivia aquella persona. Això ha anat precedit d'un treball previ de sensibilització, especialment els joves. El dia 30, dimecres de la setmana vinent, fem un acte de record per totes aquestes persones. Les persones que no disposen de recursos no tenen dret a una vetlla o celebració de comiat quan moren, i el que volem el dia 30 es fer aquest acte de comiat on tambe celebrem la seva vida. Fem visibles a les persones a través de les plaques i el 30 fem un homenatge a la seva vida". Tot i que és possible sumar-se a la iniciativa de col·locació de plaques, on més presència es necessita és al gran acte d'homenatge el dia 30: "Es pot participar afegint-se a qualsevol d'aquests grups, haurien de trucar o visitar la pagina web per conèixer la iniciativa i apuntar-s'hi, i el que sí que es pot fer sense cap gestió prèvia és el dia 30 a la Plaça de la Catedral a partir de les 18.00h, allà qualsevol ciutadà s'hi pot sentir convidat per homenatjar les vides de les persones sense llar que ens han deixat".
Cada vegada més joves
Beatriz Fernández explica que "el perfil de la persona sense llar no es únic, pero sí que majoritariament es tracta d'homes, son el percentatge majoritari per la vulnerabilitat que tenen les dones en aquesta situació. També recordarem a més d'una dona en situació de carrer. No hi ha mitjana d'edat comuna, el mes comú son els afeccions en salut per la trajectòria que han tingut al carrer, el que reflecteix la realitat d'aquestes persones". Sí que es pot establir una mitjana d'edat, i aquesta revel·la una realitat molt crua: "L'edat mitjana és de 43 anys, no son persones que arribin en edat molt avançada perque aquestes circumstàncies empitjoren encara més la salut de la persona. Malauradament la mitjana es va reduïnt a cada any que passa".
Gran part de culpa d'aquesta disminució constant de la mitjana d'edat de les persones sense llar ve per la salut, ja que "el principal dret que es vulnera és el dret a disposar d'un habitatge, i aleshores venen tots els altres drets, derivats d'aquesta anomalia, el dret a la salut, a un espai segur, dret a la higiene... hi ha vulneracions que van vinculades al fet de no disposar d'un habitatge. Al final queda vulnerat el dret a la vida", explica Fernández.
La realitat és que actualment més de 1.300 persones dormen al carrer, i aquí la directora de la Fundació Arrels aclareix que "el sensellarisme no és un problema únicament municipal. Per les trucades que rebem de tots els municipis cada vegada hi ha més persones que viuen al carrer, comencen a haver-hi en poblacions on anteriorment no hi havia. Els municipis tenen delegada l'atenció a aquest col·lectiu. El sensellarisme no és únicament competencia municipal, és necessari un pacte entre administracions per fer front a aquesta problemàtica", conclou Fernández.
