Sortim d'un 2023 marcat per la moderació dels preus i unes xifres d'ocupació rècord. A més, l'increment dels salaris ha permès i permetrà un increment del consum privat, que suposa un 60% del PIB català. Ara bé, tenen les empreses marge per seguir mantenint aquest costos laborals sense els Fons Next Generation?
"Les empreses tenen la intenció de pujar preus de forma generalitzada. L'hostelaria és el sector que preveu pujar els preus en una major proporció, però també recorreran a aquesta mesura els comerciants i la majoria d'insdústries".
Doncs tal i com indica el cap d'estudis econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, sembla que no. I el problema bé de lluny. Des de l'any 2000 i fins el 2019, el volum d'inversió per treballador a Catalunya és inferior respecte els països capdavanters europeus... uns països que, entre d'altres, presenten xifres vinculades als nivells formatius molt més positives.
Per això, i després de patir d'una crisi financera i l'arribada de la Covid, l'oportunitat dels Fons Next Generation no es pot desaprofitar.
Situació actual
Doncs avui en dia, l'Estat ha mobilitzat el 84% dels diners destinats amb impacte a Catalunya. Ara bé, el volum d'inversions dels darrers dos anys són inferiors als diners transferits a la Generalitat, que es veu obligada a seguir un procés burocràtic complex per repartir el capital que es pot allargar fins a 3 anys.
Per aquest motiu, des de la Cambra reclamen a les administracions fer autocrítica sobre la gestió dels fons. Sobretot, per l'oblit en el què han caigut bona part dels petits i mitjans empresaris, que suposen més d'un 90% del teixit català.
Enguany, segons la Cambra, serà l'any en que bona part dels diners transferits es convertiran en realitat. Per ara, les xifres són intangibles, però com les inversions ja estan compromeses, permeten a l'entitat preveure un creixement del PIB català d'un 1'8%, inferior, això sí, al del l'any passat.
La construcció, el sector més damnificat
De fet, un dels sectors que més necessita d’aquests Fons d’Inversió és el de la construcció. Tant la Cambra de Barcelona com la de Contractistes d’Obres xifren una caiguda de la licitació d’obres públiques al voltant d’un 20% durant el 2023.
Sobretot, impulsada per un cert deteriorament de l’ocupació i per l’increment dels preus, ja que els materials de construcció han experimentat forts canvis. Amb tot 2 de cada 10 obres que s’han licitat han estat vinculades als fons europeus.
Per això, consideren que és fonamental aprofitar-los tan aviat com sigui possible. I és que el de la construcció, és el sector que menys ha reinvertit els guanys dels darrers anys. De fet, malgrat el desplegament, encara no ha pogut arribar als nivells previs a la pandèmia.
