La Creu Roja va atendre 157.656 persones en situació d'extrema vulnerabilitat a Catalunya el 2022, un 31% més que el 2019. Es tracta de la xifra més alta dels darrers quatre anys i, segons l'entitat es deu fonamentalment a les seqüeles que ha deixat la covid-19 i al conflicte d'Ucraïna i la inflació que n'ha derivat.
Aquesta és la principal conclusió del balanç que ha presentat l'oenagè sobre l'any passat. El president de l'oenagè, Josep Quintet, ha ressaltat que el 2022 havia de ser l'any de la recuperació i del retorn a la normalitat després de la pandèmia, però ha tornat a ser un any "excepcional" per a les entitats socials: "L'augment sostingut de la pobresa amb la pandèmia no s'ha acabat de resoldre, hi ha una sèrie de persones que no se n'han sortit. A més, la situació s'ha agreujat amb la guerra d'Ucraïna i tot el que ha reportat amb l'increment de preus de béns de consum de primera necessitat".
L'escalada del conflicte a Ucraïna ha provocat una arribada de persones refugiades sense precedents. Durant l'any passat, Creu Roja ha donat assistència a Catalunya a 42.800 persones i n'ha allotjades 20-791 a 41 municipis. De fet, el col·lectiu ucraïnès ha representat el 82% del total de persones refugiades ateses per l'associació.
Pel que fa als reptes de futur, en l'horitzó 2023-2027 Creu Roja s'ha marcat tres reptes: reduir la pobresa cronificada -que segons l'entitat està augmentant progressivament des del 2008-, fer front al canvi climàtic i les migracions que se'n deriven i atendre les seqüeles de la covid-19 com la soledat no volguda. "Hem vist que un dels col·lectius més afectats per la pandèmia són els joves. L'aïllament provocat pel confinament els hi està causant problemes de salut mental", adverteix Quitet.
Part d'aquests problemes de salut mental venen, també, de la manca de perspectives laborals. En aquest sentit, Creu Roja ha atès 7.070 persones a través dels seus programes d'ocupació, de les quals 2.051 han estat inserides al mercat laboral, el 80% dones.
El cas de l'Ernesto, que va perdre el seu negoci amb la pandèmia
Darrere de totes les xifres presentades per Creu Roja s'amaguen històries com la de l'Ernesto, de 63 anys a qui la pandèmia el va obligar a tancar el seu negoci. A partir d'aleshores, viu com pot amb els estalvis que té i demana ajudes a l'administració. "Em donava alguna cosa, però amb comptagotes. En un any, potser m'ha donat només entre 500 i 700 euros. Si no tingués problemes, no vindria a demanar ajuda", ha explicat a Onda Cero, molt crític amb el paper dels poders públics.
La seva situació l'obliga a deixar el pis on portava al voltant de 20 anys de lloguer. Ara viu en un altre de més precari, amb problemes d'humitats. Està amb la seva filla, que està estudiant i entre tot l'entorn familiar col·laboren per pagar-li la universitat.
L'Ernesto viu el seu cas amb impotència i denuncia com li ha repercutit en la seva salut: "He passat de no haver anat mai al metge a visitar-lo ara quatre cops al mes. Possiblement, a banda de l'edat ho atribueixo a tots aquests problemes. És una impotència total i això et desgasta".
L'any passat, a través de la seva assistenta social, apareix Creu Roja. Segons l'Ernesto, l'única entitat que sent que l'està ajudant: no només en l'àmbit econòmic, sinó també perquè el fa sentir acompanyat.
