Tant Buch com Escolà han refusat els arguments de la fiscalia, negant que el càrrec d’assessor fos la manera a través de la qual el sergent cobrés un sou per la feina d’escorta a Puigdemont.
El seu nomenament, assegura Buch, es deu al context de conflicte en que es trobava Catalunya. Tant pel que fa el procés com per l’atemptat terrorista del 17 d’agost de 2017. De fet, l’exconseller ha assegurat que l’expresident tenia drets legals per tenir un servei d’escortes, però el Ministeri d’Interior li ho va denegar.
En tot moment, l'exconseller d'Interior ha mantingut que desconeixia si Escolà feia viatges fora d'Espanya per trobar-se amb Puigdemont, i que la relació que mantenien era sobretot per telèfon.
Per la seva banda, Lluís Escolà ha negat que quan Carles Puigdemont va fugir d’Espanya l’acompanyés en règim d’escorta, sinó que, diu, ho va ser a títol personal, a petició del mateix Puigdemont, amb qui assegura que té una relació d’amistat.
La fiscalia manté les seves peticions de penes... 6 anys de presó i 27 d’inhabilitació per a Buch i 4 anys i mig de presó i 23 d'inhabilitació per a Escolà. Les defenses han demanat l'absolució.
